Mossèn Bonaventura Ribera i Queralt

Mossèn Bonaventura Ribera i Ribó (Berga 1879–1931) va ser professor del col·legi del doctor Saló, delegat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), col·laborador en nombroses publicacions religioses i catalanistes. Secretari de la Junta de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt. Premiat en els Jocs Florals de l’any 1901, presidits per Verdaguer, a qui acompanyà a l’excursió al Pi en la segona visita de Verdaguer a Berga. Redactor de l’apartat del Berguedà de l’Àlbum Meravella. Era, també, un gran aficionat a la botànica, mossèn Josep Armengou va publicar a la seva monografia de Queralt un catàleg de flora queraltina trobada entre les seves notes inèdites. Va publicar un altre interessant recull de plantes a la seva monografia de Corbera. Deixà inèdita una monografia del santuari de Lurdes de la Nou i, com era diaca, fou autoritzat per fer la prèdica als funerals de mossèn Cinto fets a Berga l’any 1902.

Quan era el secretari de la Junta permanent per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt de l’any 1916, cal recordar que, entre d’altres, n’eren part la baronessa de Maldà, Manuel Farguell de Magarola, el comte de Güell, el comte de Fígols, Ramon Galard, Josep Cardona, Jaume Felipó, Manuel Pla, Celestina Picart, Bernarda de Martín, Ramon Petxamé, Dolors de Gironella i de Portillo, Josep Piqué, Jacint Vilardaga, Lluïsa Claret de Senespleda, Queralt Ballús de Mierons, Emília Boixader, Antoni Rosal, Emili Porta, Antoni Sansalvador, fra Frederic de Berga, Ramon Tresserra, Climent Massana, Rosa Postius de Cunill, Pilar Blanchart, Josep Viladomiu, Josep Prat Feliu, Antoni Abadal, l’aleshores canonge solsoní Valentí Comellas... Per la coronació, un cop acabat l’ofici religiós a la parròquia de Berga, mossèn Ribera va llegir des de la trona la butlla pontifícia, més tard la imatge es va portar fins al cancell de la parròquia on el nunci la va coronar. Però ja l’any 1904 havia publicat L’Estampa Renaixença de Barcelona Memòria Histórico - Descriptiva del Santuari de Nostra Senyora de Queralt. Aquesta obra, avui de molt difícil trobar, m’agradaria molt que fos reeditada perquè pogués gaudir de la seva lectura tot el poble berguedà i foraster. Ara, una altra cosa que massa vegades ens ha passat mig oblidada és que va comprendre els Goigs Nous de la Mare de Déu de Queralt, amb Ricard Penina estan enregistrats dins de Goigs de la Mare de Déu del Bisbat de Solsona, editats per Àudio Visuals de Sarrià de Barcelona en CD a l’any 1993.

El Butlletí número 109 CEC de l’any 1904 en un article sobre mossèn Ribera, s’explica que va donar una conferència sobre de la cova de les Llosanques (situada als Rasos, a prop del Pi als Rasos), de la cova de Camp Maurí (important per les troballes arqueològiques i per ser el lloc mític on es podrien haver refugiat els cristians lluitant contra els sarraïns, una mena de Covadonga català que seria per alguns l’origen mític de l’actual festa de la Patum), el santuari de Queralt i el Pi de les Tres Branques. En el butlletí del CEC de març de 1904 número 110, hi ha un important escrit de Ribera de títol Lo pi de les Tres Branques. Algun dia, i no gaire tard, caldria reeditar l’obra de Bonaventura Ribera, sobre Queralt, Corbera, l’Àlbum Meravella, els seus escrits al Butlletí del CEC, es mereix ser conegut, llegit, recordat pel poble berguedà.