La perversió infinita

L’afer Rubiales està destapant no només el masclisme, la misogínia i la corrupció moral que governa a la federació espanyola de futbol, revela també la necessitat urgent que el futbol d’elit es desfaci d’una vegada per totes d’aquest tumor maligne que són les federacions. En un món professional, només hi tenen cabuda les entitats privades que agrupen els clubs: les federacions -l’espanyola, la UEFA i la FIFA- són paràsits que claven les urpes al negoci per xuclar-ne tota la sang. Com en una monarquia qualsevol, les federacions són estructures extractives que saquegen les empreses i els seus treballadors. Si et negues a col·laborar-hi només et queda una solució: marxar. Costa poc inventar-se una competició nova quan saps que els artistes de la funció els posen i paguen els altres. Si no n’hi havia prou amb l’Eurocopa, ens inventem la Nations League. I un Mundial de clubs que tingui 32 equips. Qui sap quin serà el proper deliri que emergirà de les cavernes per continuar castigant les cames dels jugadors. Les federacions detenten el monopoli de les grans competicions internacionals i els clubs són culpables de no haver enviat tot aquest muntatge a pastar fang. Creant una Superlliga masculina i una altra femenina, enfonses la Champions. El bàsquet va marcar el camí, els millors clubs d’hoquei patins europeus han muntat la seva pròpia competició i World Skate Europe ha de convidar el sisè de l’OK Lliga per omplir la seva Lliga de Campions. El futbol ha de fer el pas perquè el xantatge de les federacions és inassumible. La perversió del sistema fa massa temps que s’ha revelat insuportable.