Després de la festa major ja pot ploure a cor què vols

La pluja del cap de setmana no ha esguerrat la Festa Major de Manresa. Li ha fet la guitza, això sí. Però els litres d’aigua que han caigut han valgut la pena. En farien falta molts més. No ho sé com anirà, però l’altre dia vaig escoltar a la ràdio que la tardor que ja s’està acostant pot ser més humida del que és habitual. Això em va fer pensar en una conversa que vaig tenir dies enrere amb un responsable d’Aigües de Manresa en plena calorada i sense cap núvol a la vista. Em va comentar que l’única solució davant la sequera és la pluja, i que estadísticament en algun moment o altre ha de ploure. Ho va fer per la festa major. Mala sort, però benvinguda aigua.

Al que anàvem que em desvio. Tot i així ha sigut una festa major que ha pogut celebrar els actes més multitudinaris i els que li donen personalitat. Com el castell de focs del parc de l’Agulla de diumenge al vespre. Va ploure tot el matí i estic segur que en aquell moment ningú no hagués apostat ni un pèsol pel castell de focs. Jo era dels que pensaven que no es podria ni muntar i vaig acabar sent, amb la família, un dels milers de persones que es van mullar el cul per asseure’s i contemplar-lo. Va estar molt bé. La Mostra del correfoc va poder celebrar amb pólvora, com és de rebut, els seus 40 anys a una plaça Major plena i amb el terra moll a causa de la pluja de la tarda. Va parar per respecte al Boc i al Bou. No oblidem el correfoc de dilluns. La pluja el va deslluir l’any passat. Aquest no s’ha atrevit. El temps va permetre que The Tyets actuessin davant 15.000 persones, que els Buhos en reunissin més de 7.000 o que la Selvatana omplís a petar la plaça Porxada. És clar que es van haver d’ajornar activitats o canviar escenaris. Ja ho té això quan plou. La tronada es va fer enmig de trons, i sap greu que la ballada de la imatgeria de diumenge s’hagués de suspendre, igual que la cercavila de dissabte a la tarda. En aquest darrer cas la pluja va fer que s’improvisés una festa sota els porxos de l’Ajuntament amb els gegants del Carnaval de Solsona i els gegants de Manresa com a principals protagonistes. El poc públic que s’havia quedat amb l’esperança de veure’ls pels carrers del centre els va tenir a tocar més que mai. També sap greu que els Tirallongues haguessin d’alçar els seus castells al seu local, o que la trobada de bateries quedés a mitges. Com deia el d’Aigües de Manresa, estadísticament tard o d’hora ha de ploure, però la Festa Major de Manresa va sortir-se’n. Felicitats a tothom qui ho va fer possible. Ara ja pot tornar a ploure a cor què vols.