A primera fila d'un concert als 88

No vaig poder posar-li cara fins que un company, el fotògraf Òscar Bayona, va mostrar-me imatges del concert aquest dimarts. Però si de l'espectacle de Buhos de la Festa Major de Manresa 2023 de dissabte passat vaig aprendre una cosa, és que jo de gran vull ser com ella. Parlo de la Càndida, una dona de 88 anys veïna del barri de les Escodines que va guanyar-se el cor dels assistents al concert pel seu esperit aventurer. Portava els cabells curts, les ungles pintades de rosa i un penjoll senzill però elegant. Anava impol·luta i, pel que mostren els vídeos que posteriorment he pogut veure, s'agafava amb força de la tanca que separava el fossat del públic.

Quan va veure-la, el vocalista del grup, Guillem Solé, va parar el concert sorprès de la seva presència entre el públic. No s'ajustava al perfil de la resta d'assistents situats a primera fila. Entre els cossos que s'estrenyien contra la tanca hi havia el de la Càndida, una dona gran i entranyable que desbordava vitalitat i que no estava disposada a perdre's res.

Minuts després de conèixer de l'existència d'aquesta manresana, Solé va explicar que la banda té un ritu, regalar samarretes del seu marxandatge entre el públic. Normalment, les llencen entre les primeres files i és l'atzar qui decideix qui se les endú a casa. A Manresa, però, el sistema es va canviar de mutu acord.

Troba't a les fotos del concert de Buhos 2023

Veure Galeria

Quan el grup va mostrar una de les samarretes, els espectadors van començar a corejar de forma espontània el nom de la Càndida. Sense conèixer-la, el públic va empatitzar amb aquesta manresana amb tanta energia i va acabar determinant que l'obsequi havia de ser per a ella. La Càndida va acceptar-lo i el grup va convidar-la a l'escenari. Ella, però, va excusar-se i va fer-li saber al vocalista que la seva mobilitat no era massa bona per pujar-hi. Els menys puntuals i que, per tant, vam haver de veure el concert des d'una distància prudencial no vam poder posar-li cara llavors. M'hauria agradat conèixer-la.

El seu esperit atrevit i passional va generar una afecció innegable entre el públic. Suposo que va esdevenir un model amb qui poder-se emmirallar. La seva vitalitat envejable em va fer reflexionar sobre la importància de no posar-se obstacles. De gaudir deixant de banda els estereotips o les pors. Perquè per culpa de les barreres mentals, sovint tanquem la porta a oportunitats o experiències pensant que no hi encaixarem. I, a conseqüència, deixem de viure moments que ens podrien haver omplert de vida. Per això, jo de gran vull ser com la Càndida. Vull la seva passió per viure petits moments sense por a res.