La ingenuïtat de Feijóo

Jordi Molet

Jordi Molet

Isabel Díaz Ayuso va fer costat a Alberto Núñez Feijóo l’endemà mateix que Pedro Sánchez li donés carbassa, però va deixar anar una petita reprimenda al líder del PP i al seu equip dient-los que «apel·lem de forma ‘bisoña’ – és a dir, ingènua – a un partit els principis del qual han desaparegut», referint-se al PSOE.

I, certament, el PP mostra ingenuïtat, però no per intentar convèncer el PSOE que el deixi governar, encara que només sigui durant dos anys, perquè va ser el partit més votat a les darreres eleccions, sinó per no entendre que estem en un sistema parlamentari i que governa qui és capaç d’aconseguir la majoria suficient per fer-ho. I mira que és estrany que no ho entenguin perquè en algunes autonomies prou que han pactat amb Vox per tenir majoria suficient i arribar al govern.

Feijóo reconeix que obtenir els 4 diputats que li falten per la majoria absoluta serà difícil i que potser no aconseguirà la investidura, perquè, com va dir a Soutomaior (Pontevedra), està disposat a «parlar, sí, dialogar, també. Però xantatges, no, subhastes no; sotmetre’ns al que vulguin les minories, no», demostrant que en la seva ingenuïtat oblida que les negociacions són per pactar acords i no només per parlar, dialogar i imposar la voluntat de les majories, tot i que fa quatre dies estava disposat a negociar amb el PNB, ERC i Junts.

Ayuso creu que pequen d’ingenus, però estaria bé que, tant ella com el president del seu partit, es preguntessin si la política de terra cremada que han practicat i els pactes amb Vox no els han conduït a una situació d’aïllament que no els permet obtenir la investidura.