La llagosta de la senyora suïssa

Una turista suïssa va entrar a un restaurant de la localitat sarda de Golfo Aranci, va veure la típica peixera on agonitzen les llagostes que s’exhibeixen per presumir de peix fresquíssim, i en va assenyalar una. Però en comptes de demanar que l’hi servissin a taula va preguntar si l’hi podien posar en una galledeta. Un cop va tenir la llagosta en propietat, va sortir al passeig marítim, la va treure delicadament, la va acariciar una mica -cosa que la llagosta no devia saber com interpretar- i la va deixar amb suavitat a l’aigua confiant que l’animal tornaria a la vida natural. La persona que anava amb ella va rodar un vídeo del moment (naturalment) i el va publicar en alguna xarxa des d’on ha obtingut una gran difusió, fins al punt que l’agència Ansa va trucar a la benefactora i li va demanar pel motiu de la seva acció. Simplement volia fer un bon gest, va explicar ella. Efectivament, el va fer. El vídeo és molt tendre i, personalment, a mi em venen ganes d’abraçar tant a la senyora com a la llagosta.

Tenint en compte que l’alliberament es va produir de nit, que és quan al mar es viu amb més intensitat el joc terrible de caçar o ser caçat, podem témer que el pobre crustaci, segurament afeblit després de ves a saber quants dies tancat a la peixera, no devia arribar gaire lluny. Les llagostes no tenen defenses i són una presa molt fàcil. Suposant que hagi sobreviscut, ja deu ser en una altra peixera d’un altre restaurant. Però de cap manera no diria que la suïssa llencés els diners. Potser molta gent, veient el vídeo, s’ha adonat que tenir animals agonitzant en una peixera o un mostrador, al restaurant o la peixateria, no hauria d’invitar a menjar, sinó a avergonyir-se, a sentir pietat i a voler fer una bona obra.