C-55: La petita i encongida Frankestein

Teníem, tenim i tindrem, sembla que per molts anys, una autèntica ratera si els habitants d’aquesta nefasta carretera no fem alguna cosa. Una carretera del tot deficient per les necessitats de les 3 comarques i 2 províncies que uneix; amb accidents, retencions, empobriment del territori i cada dia amb més trànsit.

La Conselleria de Territori es vanagloria que des que tenim Ratera (cada dia més trams) han disminuït els accidents mortals, cosa que és veritat, però és el mínim que s’ha de demanar, oi?, tot i això cada any hem de lamentar accidents mortals, com l’ocorregut en el terme de Manresa el passat 10 d’agost, on va perdre la vida en MA.V.M, motiu pel qual, com sempre hem dit que faríem i conjuntament amb la FAVM hi haurà una concentració el proper dissabte 23 de setembre a les 5 de la tarda a la C-55, a l’alçada de la cruïlla de Can Poc Oli. Per diversos motius no s’ha pogut fer abans la concentració, que també serà reivindicativa i de denúncia per les properes obres anunciades que no solucionaran la problemàtica d’aquesta carretera i els seus usuaris.

Com dèiem, tenim menys accidents mortals, però continuen havent-hi accidentalitat, estem al mes de setembre i el balanç de moment és d’una víctima mortal, quatre ferits greus i 100 ferits menys greus i lleus, podem estar contents amb aquestes dades de la C-55 sud? A més, no tenim registres d’accidents en què es produeixen només danys materials, no passa dia que no en tinguem algun o uns quants, amb més o menys sort i amb més o menys retencions quilomètriques.

Aquest diari ens va informant puntualment de les diferents decisions sobre aquesta carretera, cada vegada més allunyades de la realitat que necessita la C-55. Sort en tenim de les seves informacions, perquè el Plenari del Consorci Viari de la Catalunya Central no es reuneix des del 20 de novembre de 2020, aleshores per videoconferència, no deu haver-hi temes importants a tractar sobre infraestructures i comunicacions...

Les darreres informacions sobre futures obres són força penoses i envoltades d’excuses, dades falses i tirar coets sense pólvora. No estem d’acord en continuar ampliant més trams de 2+1 quan el que necessitem és una autovia, un desdoblament o un doble vial, com vulgueu dir-li! Però no volem més Ratera. L’extensió d’aquest article no ens permet ampliar més dades dels motius pels quals no estem d’acord en aquestes futures obres, això ho podrem fer amb el Manifest que llegirem a la Concentració de dissabte dia 23.

Malgrat la darrera bonificació del passat 2 de març a l’autopista C-16 (en portem 5 des de l’any 1999 que va ser la primera, on aprofitaren per ampliar la concessió en 15 anys més) el trànsit continua creixent a la C-55 en tots els seus trams. Contradient el que vair el conseller d’aquell moment el Sr. Juli Fernández el passat febrer, la realitat és que no hi ha grans diferències en la densitat de trànsit sentit nord o sentit sud, per tant, no hi ha motius ni excuses per no desdoblar la C-55 de Sant Vicenç a Manresa en els dos sentits, no poden continuar escanyant-la i enganyant-nos amb més 2+1. Un col·lectiu de persones de Castellgalí s’han queixat per aquest projecte i estan recollint signatures, perquè creuen que aquesta decisió els perjudica i que acabaran tenint carretera saturada igualment en sentit sud.

No vull acabar aquest article sense parlar d’una persona que no hi podrà ser, a la concentració del dia 23, un dels membres actius de la Plataforma C-55, en Marcel·lí Reyes, que va morir el 25 de juny, com segurament tampoc podrem comptar amb en Carles Miras, ànima de la Plataforma i cofundador d’aquesta, per una malaltia greu, tant de bo ens pogués acompanyar dissabte malgrat la situació.