Policia de biblioteca

Li va semblar veure un llibre entre la brutícia acumulada al costat d’uns baixos comercials tancats. Només va treure la pols d’un tros de la portada on es podia llegir: «Les quatre després de la mitjanit», de Stephen King. Ja s’havia acabat «La carretera», de Cormac McCarthy, que havia agafat del biblioniu del parc de l’Agulla. Malgrat que aquestes casetes de fusta serveixen per intercanviar llibres i així fomentar el reciclatge i la lectura, no hi havia deixat cap llibre a canvi. Se li va acudir que ara podria deixar-hi aquell llibre llardós i complir amb la seva consciència. Així ho va fer uns dies després aprofitant una de les seves habituals sortides en bici.

Començava vacances i tenia unes ganes descomunals de passar-se el dia amb les ulleres, el tub i els peus d’ànec al mar i de fruir de l’apartament que s’havia llogat. El primer dia de vacances, només arribar a l’apartament, anava amb xancletes i juraria que la pota del llit no sobresortia tant perquè se li quedés travat el dit petit en un angle de gairebé 90 graus. Dit trencat i amb crosses totes les vacances.

Quan l’endemà va haver de tornar a urgències de l’ambulatori per aquella coïssor, ja el coneixien i se’n feien creus de la seva mala sort: infecció d’orina.

No podia fer res més que quedar-se a casa. Al vespre es va desfermar una tempesta. El va despertar una sensació d’humitat. Quan va encendre el llum va veure que el sostre de l’habitació regalimava. No n’hi havia un, sinó múltiples degoters.

L’endemà, els de la immobiliària el sentirien, amb la pasta que li havia costat. Els va trucar de bon matí després de lluitar contra una plaga de minimosques al lavabo i de formigues a la cuina. No el van poder atendre en aquell moment, però li van dir que li trucarien. Quan va despenjar era el seu germà per comunicar-li que la cuidadora de la seva mare havia plegat de forma sobtada, que ell treballava i que havia de tornar per fer-se’n càrrec, ja que estava de vacances i disposava de temps.

Retornat a casa de la seva mare va començar a rumiar. Tanta mala sort no era possible. Hi havia d’haver una explicació. Va consultar per Internet de què anava el llibre de Stephen King que no s’havia llegit. El resum parlava del policia de biblioteca que terroritza els que no tornen els llibres en préstec dintre del termini. Va esperar que la seva mare dormís per recórrer tots els biblionius i en un el va trobar. No s’havia adonat que era un llibre de la biblioteca. Ara ja sabia què havia passat.