1 d’octubre

L’1 d’octubre és una data molt significatia per a les persones grans. El proper 14 de desembre farà 33 anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides a la resolució 45/106 va acordar designar l’1 d’octubre Dia Internacional de les Persones d’Edat.

L’envelliment de la població mundial és una de les grans transformacions socials de l’actual segle. L’augment de l’esperança de vida i el descens de la natalitat comporten importants canvis demogràfics a nivell mundial. Un dels reptes del segle XXI es aconseguir una societat solidària amb totes les edats. Sense discriminacions d’edat (edatisme), ni de gènere, ni de procedència, ni de.....Discriminació zero.

Els governs han de preveure que el progressiu envelliment de la població suposarà l’increment de les seves necessitats: sanitat eficaç, pensions dignes, protecció social... Cal prevenir-ho per poder envellir dignament.

L’any 2019 el nombre de persones més grans de 65 anys en el món va superar el de nens menors de 5 anys. L’any 2021 a tot el món hi havia 761 milions de persones més grans de 65 anys. L’1 de gener del 2023 a Espanya hi havia 9,68 milions de persones més grans de 65 anys que representa el 20,14% del total de la població. A Catalunya hi havia 1.538.323 persones més grans de 65 anys , el 19,34% dels catalans/es.

Quan s’apropa l’1 d’octubre sovintegen els discursos dels polítics lloant a les persones grans però la realitat és que el seu compromís deixa molt a desitjar. Els governants han d’aprendre a escoltar més als ciutadans/es i en conseqüència prioritzar les necessitats de la col·lectivitat. En lloc de malbaratar els diners públics en infraestructures d’una rendibilitat econòmica i social totalment qüestionable, podrien invertir-los en millorar la qualitat de vida de les persones.

Només un parell d’exemples: Espanya és el segon país del món amb més quilòmetres de ferrocarril d’alta velocitat; només ens supera la Xina. Cada quilòmetre ha costat uns 18 milions d’euros de mitjana (plataforma, electrificació, rails....) i s’han construït uns 4.000 quilòmetres (dades Adif).

Espanya disposa d’uns quants aeroports fantasmes on s’hi van invertir centenars de milions d’euros. Com els avions han escassejat aleshores s’han hagut de reinventar els usos per cercar alguna rendibilitat.

Projectes megalòmans per satisfer l’ego polític. Mentrestant en aquesta mateixa Espanya milers de persones són desateses en la seva vellesa. A principis d’aquest 2023, el nombre de persones que tenien el dret reconegut de la dependència però que estaven a l’espera de rebre l’atenció era de 177.423. I el nombre de persones pendents de valoració per aconseguir algun tipus de prestació era de 131.810. És a dir, en conjunt 309.233 persones esperant ser degudament ateses (XXIII Dictamen de l’Observatori Estatal per a la Dependència). L’any passat van morir 45.360 persones que estaven en llista d’espera. Catalunya lidera el rànquing estatal de les llistes d’espera per les ajudes a la dependència. L’any passat hi havia 69.770 persones amb els drets reconeguts però esperant ser ateses. I 24.316 persones pendent de ser valorades.

Alguns polítics els agrada molt teoritzar sobre la «ciutat amiga de les persones grans» però a la pràctica només se’n recorden dels vells quan electoralment els convé.