La venjança de la geografia

En política internacional estem acostumats a veure aparèixer i desaparèixer estats, però no és gens habitual el que acaba de fer el govern armeni de l’Alt Karabakh: comunicar formalment que, per Cap d’Any, el país deixarà de ser una suposada República lliure i tornarà a ser una província de l’Azerbaidjan. Com qui anuncia que després de Reis liquida el gènere i tanca la botiga.

El cas de l’Alt Karabakh és un exemple nítid de política real contra somniatruitisme. Armènia és una vellíssima nació cristiana encapsulada en el gran embut del Caucas, amb el gegant rus al nord i el duet turc-iranià al sud, i amb Azerbaidjan a l’est i a l’oest. A dins d’Azerbaidjan hi té una gran comunitat d’armenis perquè Stalin va decidir que l’Alt Karabakh no seria armeni, com la seva població, sinó àzeri. Mentre tot plegat formava part de l’URSS, tots quiets; però quan va desaparèixer el gendarme soviètic va començar l’estira-i-arronsa. Armènia, protegida pel seu cosí cristià rus, va atacar Azerbaidjan, país musulmà túrquic aliat de Turquia, i li va prendre l’Alt Karabakh amb l’ajuda russa. Però darrerament, ai, Rússia ha fet menys costat al govern armeni i aquest s’ha sentit de sobte molt lliure de deutes, fins al punt de retreure a Putin la invasió d’Ucraïna i de flirtejar amb la UE i els Estats Units. Resultat: l’Azerbaidjan ha enviat quatre tancs a conquerir l’Alt Karabakh, i els russos no han mogut un dit. Els àzeris se n’han apoderat en 24 hores. Ara, els armenis de l’enclavament fugen per cames, i possiblement l’Alt Karabakh deixarà de ser ètnicament armeni per primer cop en segles. Problema solucionat. S’ha acabat la broma. I la pregunta és: ¿en quin moment el govern armeni va decidir que la geografia ha deixat d’existir?