Baralles i silencis

La setmana ha estat dura a Manresa. O no. Depèn de qui la valora. Com qualsevol succés fora del normal, la graduació d’una baralla entre desenes de joves suposadament assilvestrats a la zona de les orxates del Passeig de Manresa s’ajusta a la ideologia (conscient o inconscient) de cadascú. Segons l’alcalde Aloy, «uns menors d’edat, molt joves, escolaritzats i de la ciutat» van protagonitzar una batussa per «un fet menor i molt puntual» com el robatori d’un patinet. Amb matisos, bona part de l’oposició política manresana considera que la ciutat ha entrat en una espiral alarmant de violència. Una altra part ho ha despatxat amb una acusació de “deriva racista” cap al govern local. De moment cap mitjà ha explicat a quin grup social o «ètnia» pertanyen els barallats. Com sempre, alguns han tret de la caixa la màquina de mesurar tonalitats de la pell.

La situació ocuparà l’agenda de l’actualitat força dies. Els polítics i la policia han entrat en les seves contradiccions de manual: informen sobre uns carrers manresans estadísticament dels més segurs de Catalunya i abans-d’ahir muntaven un operatiu policial molt vistós per detenir alguns dels protagonistes de l’esbatussada. Als entorns del Casino alguns proven d’emular les bandes de West Side History (sense la Natalie Wood ni cap coreografia musical) fent volar cadires i taules per sobre dels caps dels aprenents de gangs, alguns amb antecedents.

Nits de vidres d’autobusos trencats, batusses a Berga, començades a alguns bars i acabades als carrers (també amb volada de mobiliari) sovintegen i succeeixen de forma regular. És tristament innegable i no val l’excusa matussera del mòbil a la butxaca que ens converteix a tots en periodistes. Exagerar uns incidents és irresponsable, però minimitzar-los o convertir-los en una anècdota per interessos polítics també. Alguns detinguts d’aquesta setmana tenen antecedents per robatoris i similars. El dia de les detencions, familiars i coneguts escridassaven els policies de l’operatiu. Hi ha un entorn encobridor movent-se subterràniament, silenciant petits delictes fins que apugen l’aposta i protagonitzen un escàndol majúscul. Podria haver estat pitjor si alguna de les taules voladores hagués impactat al cap d’algú.

Si són joves i alguns multireincidents, el sistema educatiu i les seves famílies estan fallant estrepitosament. És fàcil escriure-ho oi? Però la mà dura sempre demanada per alguns grups sempre ha estat carregar a la motxilla una pila de llibres per llegir.

El proper capítol serà el proper dijous amb una manifestació ciutadana on es podrà mesurar el nivell d’alarma i preocupació ciutadana. Mentrestant, la justícia anirà fent el seu camí de caragol mandrós. Aquí va una prova empírica: divuit anys després, s’ha jutjat als autors d’una renyina a les portes d’una discoteca de Puigcerdà. Algú va perdre dues dents per un cop de bastó. Faran un acord entre les parts i la propera batalla ja serà cosa dels seus fills. O dels nostres.