Informe sobre la claredat: hi ha boira

La part més interessant de l’Informe sobre l’acord de claredat, encarregat per Pere Aragonès a un grup de politòlegs, és el que no diu. No diu que tirar pel dret sigui una opció. Com que és un text amb pretensions acadèmiques, evita mullar-se i amaga la indefinició rere un ventall de cinc opcions perquè el Govern s’espavili, però cap de les cinc no contempla la unilateralitat.

El president va dir ahir que es decantava pel referèndum a l’escocesa, és a dir, celebrat només a Catalunya previ compromís estatal d’acceptar el resultat, però aquesta opció no apareix en l’informe. De fet, de les cinc alternatives, tres passen per celebrar referèndums a tota Espanya; les altres dues, amb consultes només a Catalunya, serien o bé per ratificar els fruits d’una negociació amb l’Estat, o bé per pronunciar-se «sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l’Estat». Ara bé, qualsevol reforma constitucional que obrís la porta a la separació catalana exigiria no només una majoria de diputats i senadors tant àmplia que hauria d’incloure PSOE i PP, sinó també un posterior referèndum de ratificació a tot el territori espanyol.

Al final, aquest és el problema. Pedro Sánchez pot prometre «treballar per fer possibles les condicions» del referèndum, segons l’exigència de Puigdemont, però no hi ha cap possibilitat d’independència acordada sense el permís de la dreta espanyolista. Si ja seria difícil convèncer una part important del PSOE, decantar el PP apareix com una missió impossible (i de Vox no cal ni parlar-ne). Algú coneix el desllorigador d’aquest obstacle essencial, que trava l’accés «dialogat» a la república catalana?

Un cop rebut l’informe sobre l’acord que claredat que no aclareix res, Aragonès ha «ordenat» a l’Institut d’Estudis d’Autogovern que es posi a treballar en el tema, i convocarà una taula de partits. Qui dies passa, legislatura empeny.