Turistes i què més

Qualsevol indústria que necessiti empleats necessita que els empleats puguin viure a prop seu o puguin arribar-hi. No cal anar a l’extrem de les colònies fluvials: les ciutats industrials van desenvolupar un urbanisme propi i característic perquè resultava evident que els treballadors que no tenen on viure no podran anar a treballar. Les comarques que han desenvolupat el turisme com la seva primera gran indústria s’han saltat aquest pas. Han orientat tot el seu urbanisme i la seva activitat immobiliària a atreure i allotjar els visitants, però no han desenvolupat cap mena de política pensant que algú ha d’atendre els turistes, algú ha de treballar als hotels i els restaurants, i tots aquests algú hauran de tenir on viure. La Cerdanya és un cas de manual. La bombolla turística ha anat creixent sense que s’hagi pres cap mesura per assegurar que els treballadors (no només dels bars, també de l’institut) s’hi puguin instal·lar, i la corda s’ha estat tensant tant que ha arribat un punt que els empresaris ja no troben a qui contractar. La falta de previsió en un tema elemental ha estat fatal. Ara, tot són problemes. Però no és pas que no es veiés a venir.