Visita al Santpedor medieval

Dins les Jornades Europees de Patrimoni, el Centre d’Estudis del Bages i l’Ajuntament de Santpedor van organitzar el 14 d’octubre una visita de la vila guiada per la historiadora Mireia Vila. La ruta iniciada a l’Oficina de Turisme de Cal Clarassó va recórrer carrers medievals, l’interior de l’església parroquial de sant Pere i l’ermita de sant Francesc. Vila va explicar les característiques de l’antiga muralla que per dins era un camí de ronda i per l’exterior no es podia construir a menys de 30 passes. El carrer Ample del nucli antic tenia finestres amb gelosies i al segle XVII s’hi va construir el pou cisterna de la Verge del Bonsuccés que va durar fins als inicis de la guerra civil. En època moderna s’hi va concentrar la Casa de la vila, l’hospital de pobres i pelegrins i més avall l’hostal que també era propietat del Consell de la vila que l’arrendava. El portal de Berga traçava l’antic camí ral que seguia la vall del Llobregat. Després de la plaça dels ases (actualment de la Generalitat), on va néixer Pep Guardiola, vam caminar cap el tercer portal, de Santa Anna, de cal Quatre o de les Verges, on hi havia la capella de Santa Úrsula i les onze mil verges. Observem de lluny la Torre de l’Aigua de Cal Jorba, construïda per Serafina de Llissach, obra de Josep Puig i Cadafalch. Passem d’oest a est a la plaça de la font de les Escales i pel carrer del costat el Clot de les Aigües. Anem cap a la plaça de l’Església de sant Pere d’Or, l’origen del nucli de Santpedor, amb una sagrera al costat.

El 1990, les excavacions per renovar el paviment, van trobar un mur que coincideix amb una primitiva església preromànica, que al segle XII agafa les característiques pròpies del romànic, amb una planta de creu llatina, creuer i dos àbsides com a mínim. Es construeix la portalada romànica que s’atribueix a Arnau Cadell, autor del claustre de Sant Cugat del Vallès i de la portalada romànica de la Seu manresana. Dins, unes línies vermelles marquen la forma que tenia l’església romànica, i a la paret del fons l’alçada original de la nau romànica i de l’ampliació posterior. A mitja visita de l’església, s’hi va incorporar l’arquitecte Josep M. Esquius que va participar en la seva restauració i en la de la plaça, «m’ha fet gràcia veure que està igual i el temps ha demostrat que la solució arquitectònica proposada queda bé». Recorda que «vam marcar sobretot la forma que tenia l’absis principal». Esquius valora especialment la façana del Palau, que dona a l’antic campanar de l’església romànica. Explica que es va restaurar seguint l’estructura de l’edifici, tot remarcant les finestres geminades i unes golfes obertes per permetre la ventilació. A més, «en aquestes golfes obertes de la Casa Parroquial hi vam fer un piset pel rector». La Plaça Gran, des del 2020 denominada Plaça Gran U d’Octubre, es va acabar l’any 1984. Diu Esquius: «El director general d’arquitectura de la Generalitat em va demanar el 1982 en una trobada a Súria a quins barris vells valia la pena intervenir. Un era Santpedor i el 1983 es van començar les obres. La plaça era de terra i vam fer un pavimentat de ciment que permetia fer-hi festes i ballar». Mireia Vila explica que era el lloc on es celebrava el mercat i des de 1990 hi ha instal·lat el nou Ajuntament, antigament Cal Be. Remarca la capella de Sant Andreu i l’estàtua del Timbaler del Bruc.