Criminals de guerra

Hi ha un conjunt de normes sorgides dels Convenis de Ginebra de 1949 que conformen el Dret internacional humanitari per protegir les persones que no participen de les hostilitats, com els civils, el personal sanitari, els ferits de guerra o els presoners. Una d’aquestes lleis, la que va prendre cos en el tractat d’Ottawa per prohibir les mines antipersonals, va sorgir de la iniciativa de milers d’ONG que juntament amb la Creu Roja van concloure un procés fins aleshores inèdit «d’iniciativa popular del multilateralisme».

Els vencedors de la Segona Guerra Mundial van organitzar un tribunal militar internacional de crims de guerra per jutjar assassinats, tortures i violacions així com els que es denominen genocidis, per jutjar la mort en massa de grups ètnics determinats.

Per castigar les violacions dels convenis de Ginebra i perseguir els criminals de guerra s’han creat tribunals per castigar els crims comesos en els conflictes com el de l’ex Iugoslàvia. En aquest judici es va condemnar als responsables de les execucions en massa de Srebrenica on van morir al voltant de 8.000 persones.

De fet, existeix una Cort Penal Internacional que va ser notícia recent perquè va emetre una ordre de detenció contra Vladímir Putin i contra la comissaria russa de Drets dels nens, Maria Alekseyevna Lvova-Belova, per considerar-los «presumptament responsables del crim de guerra de deportació il·legal de nens dels territoris ocupats d’Ucraïna a Rússia».

Segons una notícia del diari Públic de 26 juny de l’any passat, citant un estudi de l’Institut Watson de la Universitat de Brown als EUA, «els míssils de l’OTAN en nom de la llibertat» han deixat 350.000 civils morts i 38 milions de desplaçats a llocs com Líbia, Afganistan, Iraq o Síria. Més de 800 acadèmics i professionals de dret internacional han signat una declaració pública advertint que les forces israelianes poden estar perpetrant un genocidi contra palestins a Gaza.

Els mateixos que ens volen fer creure que uns milicians disparen un míssil contra un hospital on mor la gent del seu poble, han estat els responsables de les matances de civils, molts d’ells nens i dones que es compten per milers i reblen el clau de l’atrocitat d’un setge que fa molts anys que dura.

Els vencedors i els seus amics sembla que no tenen por de ser jutjats per les corts penals internacionals. Potser caldrà una altra iniciativa popular internacional per jutjar-los. Milers de motius criminals sembla que no en manquen.