Pinya o llenya?

Ara ja farà tres setmanes mal comptades, durant la Fira Mediterrània, els Tirallongues, els castellers de Manresa, van aconseguir la fita històrica de tornar a coronar un 4d8 després d’uns anys sense poder ser capaços de fer-ho a plaça. Força, equilibri, valor i seny. Una lliçó per al manresanisme i especialment per a la classe política en un context on el civisme i la seguretat de Manresa passen per hores baixes. I només falta repassar l’hemeroteca per veure que ve de lluny. I sols cal passejar per la ciutat i analitzar-ne l’evolució per veure que és conseqüència d’una problema socioeconòmic d’arrel, i no d’una ràtzia delictiva com alguns ens volen fer creure. Arribat aquest punt, la disjuntiva és senzilla: O fem pinya, o fem llenya.

Si cadascú (societat civil, partits, entitats, empreses, associacions de veïns) va pel seu cantó, si avantposem l’interès personal o de partit, si no sumem esforços per portar més benestar, si no incentivem l’emprenedoria i les empreses perquè rebaixin el nivell d’atur i s’incrementi el poder adquisitiu de la ciutadania, si només veiem les penes o misèries de Manresa però no som capaços de veure’n els actius o les potencialitats, si només veiem una baralla causada per un patinet i no el problema d’origen, aleshores anem cap a la degradació irreversible de la nostra ciutat. Farem llenya.

En canvi, si escollim fer pinya estarem escollint futur. Estarem escollint que Manresa sigui capital, central i líder. Estarem constatant, en una manifestació com la de Manresa Diu Prou o la liderada per Càritas i altres col·lectius, que hi ha una societat civil mobilitzada i participativa que té esma per capgirar la situació i fer front a les dificultats de la ciutat. I això passa per aconseguir el balanç just i equilibrat entre la millora contínua de la integració de col·lectius desarrelats i la mà dura amb la delinqüència. És d’una necessitat tan imperiosa que Manresa integri les segones i terceres generacions de les onades immigratòries dels 2000 en un context on la població major de 65 anys a la ciutat ja passa del 22%, tal com es va intentar fer els anys 50 i 60, com que utilitzi les forces de l’ordre amb determinació per erradicar qualsevol tipus de conducta presumptament delictiva que generi inseguretat i incivisme a la ciutat.

Arribat aquest punt em ve una altra cita del món casteller, diu: «Vosaltres que només compteu els castells descarregats i no sabeu valorar els intents fallats, no sabeu valorar el veritable esforç». I tu, vols que a Manresa fem pinya o prefereixes que tot faci llenya? Pinya o llenya? Solució o cronificació? Aigua o gasolina? Units o separats? Ciutat o partit? I com que ens afecta a tots ens interpel·la a tots. Des del ja prou difícil Centre Històric fins als barris més perifèrics de la ciutat. Des d’empresaris fins a entitats del tercer sector. Des dels Comtals fins al Parc Tecnològic i del Pont Nou a Bufalvent. Des del regidor que us parla fins al ciutadà de peu que no va anar a votar a les últimes eleccions.