Quebec, Escòcia, Regne Unit

Aquests tres territoris tenien en comú la recerca de la independència, després de fer números i veure que sols podien ser lliures i feliços. Durant anys, van anar estudiant i proposant mesures per volar sols, i per aconseguir-ho, res millor que un referèndum d’autodeterminació. Bé, no era ben bé això, però per als d’aquí a Catalunya, la comparativa els val.

Al Quebec, van rebre autorització i el resultat fou negatiu, amb conseqüències molt dures que encara ara es fan sentir. La província canadenca ha perdut un pes considerable en el conjunt nacional, per la fugida d’activitats que mai més han tornat. No sé si aquest resultat porta records semblants als nostres d’aquí.

A Escòcia, un poc seriós David Cameron, en hores baixes i sense buscar consensos elementals, va autoritzar la consulta d’Escòcia, amb el resultat negatiu que tots coneixem. Allà, tampoc els ha anat bé, i a hores d’ara, el partit Nacionalista Escocès està en una crisi immensa, i els laboristes acaben de guanyar un important districte amb grans esperances de recuperar tot el pes perdut. Entremig, i per evitar nous embats, el Tribunal Suprem va emetre sentència, mitjançant la qual deixa clar que no pot haver-hi referèndum d’autodeterminació i que la sobirania pertany al conjunt del Regne Unit. De tot plegat, els nostres independentistes no han dit res i han preferit oblidar les vel·leïtats i semblances del passat. El mateix han fet amb el Quebec.

I arribem al Regne Unit, amb un Brexit que tothom maleeix, però ningú gosa tirar enrere. Hauran de passar uns quants anys més perquè algun primer ministre valent posi la qüestió sobre la taula. També allà van fer números i els sortien meravellosos a favor de la independència de la UE. Van vendre el producte i una part de la ciutadania el va comprar, amb poca diferència respecte dels que se’n malfiaven o que directament els consideraven trucats.

El resultat el tenim a la vista i si algú coneix ciutadans anglesos va bé fer-hi una llarga xerrada per comprovar el greu retrocés en tots els àmbits. Fins i tot l’alcalde de Londres acaba d’adreçar una carta als residents europeus per agrair-los la seva continuïtat, però alhora deplorar les grans pèrdues obtingudes. Milions d’europeus han deixat d’anar a la Gran Bretanya, a estudiar i a practicar l’idioma, sí, però també a treballar, de manera que les principals activitats del país es troben amb greus problemes de mà d’obra.

Si algú volia exemples sobre com es pot enganyar la gent, en té tres de ben propers en el temps. Aquí, alguns també venen que amb la independència i els recursos propis viuríem a la glòria. S’expliquen tots els avantatges i s’amaguen tots els inconvenients. El mateix van fer en els tres territoris abans esmentats. Només un va tenir èxit, que va portar al desastre. Abans de fer passos en fals i deixar-se enganyar, toca buscar els justos equilibris per continuar units, oimés quan el món global fa impossible la supervivència dels més petits i desvalguts. Tot està interrelacionat i tots els països han de formar part d’organitzacions superiors. Només junts podem enfrontar els reptes de futur. Alguns semblen viure en una altra dimensió.