La reina es diu Aitana

És una reina menuda, amb mirada viva, escotorida (o escotolida, que deien els avis de casa en una variació entre la r i la l). Corre, mira al seu voltant, controla l’entorn de reüll amb la pilota enganxada a la bota, es gira i es regira, com va veure que feien Xavi, Iniesta, Busquets i Messi, i llança la pilota pel forat impossible fins als peus de la davantera. Ep, i xuta! i l’empala fort i bé. Té un bon cacau, com dèiem els del futbol de fa uns anys. Juga al mig del camp, allà on tan aviat has de tallar el joc fent una pressió angoixant, com posar pilotes d’or. I tot i no ser una dona d’àrea té uns registres com a golejadora que són l’enveja de moltes de les millors davanteres del món. És de Sant Pere de Ribes i es diu Aitana Bonmatí Conca (per gràcia i lluita dels seus pares -ell ex-pres en l’operació d’Estat contra el moviment independentista dels Jocs de Barcelona 92-, que van voler que portés el cognom de la mare). Dilluns a la nit, lluint un bonic vestit negre, va rebre de mans del tenista Novak Djokivic, la brillant pilota d’or de France Football. De número u (del tennis) a número 1 (del futbol femení). És el millor reconeixement que hi ha al món del futbol (fins fa massa poc només en edició per a homes).

La humil Aitana, la que viatjava a altes hores de la nit en transport públic per tornar a casa després d’entrenar, pren el relleu d’una altra jugadora del Barça, Alèxia Putellas, que de manera extraordinària va guanyar la pilota d’or en les dues edicions anteriors. Entre les dues, tres en tres anys, entre la llista de les 10 últimes finalistes per aconseguir la pilota d'or un bon nombre de companyes del primer equip femení del Barça. L’equip on juga Aitana, considerat el millor de la temporada.

La jugadora guardonada en la gala de dilluns al Teatre Chatelet de París, entre els rostres més populars de l’exclusiu món del futbol, fotografiada al costat d’una llegenda encara en actiu, Leo Messi, és la reina que compartim tots aquells que tenim una estima al joc de la pilota sobre catifes de gespa, els que valorem el treball i l’esforç diari com a mitjà per arribar als objectius marcats, els que considerem que els canvis són possibles i els que tenim el valor de recordar amb respecte i homenatge els que s’ho mereixen (i per això juga amb el 14 de Johan). La meva reina és la que reconeix els valors transmesos pels pares, la que estima al germà com ningú, la que porta el club a la sang, la que mira el passat sense oblidar d’on ve, la que parla en la seva llengua per respecte al seu país, la que lluita pels drets de totes, la que no sap alçar la veu i parla amb transparència per fer-se entendre al camp i al món. En un dia de reialeses, la meva es diu Aitana.