Factures de Berga a la guillotina

Entre les moltes causes de la Revolució Francesa s’acostuma a menystenir la publicació de les 211 factures per valor de 600.000 euros que pesen sobre l’Ajuntament de Berga. Ui, perdó, m’he despistat: volia dir que es menysté el paper dels 600 milions de lliures de deute que asfixiaven la monarquia francesa quan Lluís XVI va nomenar Charles Alexandre de Calonne ministre d’Hisenda. Absolutament desbordat per les factures impagades que trobava per tots els calaixos, Calonne va arribar a la conclusió que calien canvis profunds, i va presentar al monarca un pla que consistia a liberalitzar el comerç interior i a introduir un nou impost sobre la terra que, per primera vegada, olalà, haurien de pagar també la noblesa i l’Església. Com era d’esperar, l’aristocràcia i els bisbes van dir que per sobre del seu cadàver. Llavors, Calonne va prendre una decisió inesperada: tot i que les finances del rei eren secretes, va fer imprimir i repartir per París un informe on les explicava detalladament, afegint-hi les mesures que havien estat rebutjades. Lluís XVI va desterrar Calonne, però la feina ja estava feta: en aquella França de 1787, profundament modelada per la Il·lustració, ja hi havia una opinió pública incipient capaç d’escandalitzar-se per la ineptitud dels governants i d’influir de forma determinant en el clima social; s’havia assolit la temperatura que acabaria portant el rei a la guillotina. Efectivament: saber que els governs gestionen malament els diners predisposa els ciutadans a prendre la Bastilla. O a votar una altra cosa. Per això, als governs de Versalles, de la plaça de Sant Pere i de moltes altres places, perdre el control de la informació sobre els seus números lletjos els fa aflorar la dictadureta que porten a dins. I els posa de molt mala llet.