Monarquia i acords d’investidura

Dimarts passat es va viure un intent més –sense èxit, evidentment, sobretot en l’àmbit català– de justificar i popularitzar la monarquia. Es tractava d’aprofitar els 18 anys de la filla de Felip VI i que, amb aquest motiu, Elionor de Borbón jurés públicament i solemnement la Constitució i assegurés d’aquesta manera la continuïtat monàrquica, quan arribi al moment en què hagi de succeir el seu pare. Però significativament, no tot van ser flors i violes en l’acte central de la jura de la Constitució com a hereva reial, que es va celebrar al Congrés de Diputats. Sobretot per les absències notables que s’hi van observar. No és que es poguessin veure seients buits a l’hemicicle, perquè tot i que no hi va assistir una bona quantitat dels diputats catalans, bascos i gallecs, el seu lloc ja va ser ocupat per altres assistents a l’acte. Segons les cròniques oficials i laudatòries, l’acte va ser molt solemne i va reafirmar el suport a la institució monàrquica i a les persones que la protagonitzen. Però cal constatar un fet que no és gens anecdòtic: també faltava el rei emèrit Joan Carles. Segurament no hi havia estat convidat perquè la seva presència hauria recordat el costat més crític i menys defensable de la reialesa.

Quin nivell de suport té realment la monarquia? Segons tots els estudis d’opinió, és molt baix. El fet és que els diputats d’ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG, a més de Sumar, no hagin volgut assistir a la cerimònia de jurament d’Elionor de Borbó ja indica la seva poca sintonia política amb la corona. I què en pensa la majoria de la població? Se sap prou bé que el Centro de Investigaciones Sociológicas va deixar de publicar el resultat d’enquestes sobre la monarquia a tot l’Estat perquè la valoració general sempre era contrària i molt baixa. Doncs és ben segur que a Catalunya encara ho és més. Segons enquestes recents del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, des de fa anys que la valoració sobre l’actuació de la monarquia només obté 2 punts sobre 10. I la preferència entre monarquia i república és rotundament clara: el 75% és favorable a la república i només el 25% prefereix la monarquia. Amb aquesta orientació general de l’opinió catalana no és estrany que la presència reial a Barcelona sempre sigui problemàtica i protestada.

En un àmbit ben diferent, sembla que van avançant les converses entre el PSOE, Junts i ERC de cara a una nova investidura de Pedro Sánchez com a cap de govern. Aquest mateix divendres al vespre ja van començar a fer-se públics els acords que s’estan aconseguint. La qüestió és complexa però de molt relleu. Respecte de l’amnistia, absolutament rebutjada per la dreta espanyola, es planteja que s’apliqui a tots els represaliats, no només als que siguin personalitats públiques sinó també als ciutadans anònims encausats. Hi ha en joc altres qüestions destacades com el traspàs de Rodalies, la represa de la taula de diàleg amb un mediador que certifiqui si es compleixen els acords signats i la reducció del dèficit fiscal català, que és la diferència entre allò que aporta Catalunya a l’Estat en forma d’impostos de tota mena i allò que en rep com a serveis o inversions. L’acord amb ERC sembla confirmat i les converses entre el PSOE i Junts de moment continuen, però poden acabar aviat. La setmana que ve se’n podrà fer el balanç definitiu.