El gerent

El 2015, en un debat de les eleccions municipals de Berga, un servidor va avançar que, en cas de ser alcalde, posaria un gerent a l’Ajuntament. L’aleshores candidata de la CUP va dir que «això seria privatitzar» (?!). No hauria de costar gaire d’entendre que una gran i complexa organització com és l’Ajuntament de Berga (20 milions de pressupost i un parell de centenars de treballadors) necessita gestors especialitzats, però bé...

Vuit anys després, el govern berguedà de la CUP i ERC han fitxat un gerent municipal: un «assessor» que tindrà funcions com ara «millorar la coordinació de les diferents àrees de l’Ajuntament, cercar ajudes i subvencions, o treballar en l’execució de les carpetes pendents». Llàstima que hagin necessitat 8 anys d’ensopegades contínues per arribar a aquesta conclusió, però benvinguda sigui la rectificació. Tot i que algunes coses no quadren. L’executiu de Berga ha dit que serà un càrrec de confiança (és a dir: que el nomenaran a dit). Doncs comencem malament. La direcció pública només té sentit si és realment professional, i per ser-ho cal que hi hagi una convocatòria pública, que s’hi pugui presentar tothom (amb els filtres de titulació i experiència que calguin), i que un tribunal independent d’experts seleccioni la persona –o una terna– més idònia per al lloc; així s’ha fet recentment, per exemple, a l’Ajuntament de Manresa. Si no es fa així, estem renunciant a talent i propiciant les sospites d’amiguisme. Per cert, és curiós que l’oposició municipal no s’hagi pas queixat d’això –potser perquè fa quatre dies el Consell Comarcal ha fet exactament el mateix. I és que un càrrec de lliure designació que es pot cessar en qualsevol moment és l’antítesi de l’estabilitat i independència que necessita un gestor públic: els gerents s’han de seleccionar de forma competitiva, s’han de contractar per un període determinat d’anys, i durant aquest període han de tenir autonomia per fer la seva feina –portant a la pràctica el programa definit pels polítics, però sense interferències d’ells en el dia a dia.

D’altra banda, no sé si CUP i ERC són conscients que –com ha deixat ben clar abundant jurisprudència– el personal eventual no pot exercir el comandament de treballadors municipals. Com s’ho farà, doncs, el gerent berguedà per coordinar les àrees de l’Ajuntament i fer avançar els projectes?

Finalment, el sou previst per al nou treballador és raonable si fa de gerent (seria exorbitant si fos per fer de simple «assessor» o si no es tractés d’un professional acreditat), perquè l’expertesa i la responsabilitat han de pagar-se adequadament, oimés quan un gerent professional s’autofinança sobradament aconseguint estalvis i nous ingressos. El problema, però, és que aquesta retribució no es divideix en dues parts (la fixa i la lligada al compliment d’objectius), com és la norma en els directius professionals –públics i privats–: se’ls paga per resultats!

En resum, sembla que a Berga encara no s’ha entès bé què és un gerent. Així ens va.