Aquests dies l’AVV del Xup està de celebració. Compleix 50 anys d’ençà la seva fundació. I d’aquí pocs anys altres AAVV de la ciutat també aniran complint successivament aquest aniversari cinquantenari. El mes de desembre de l’any 1973 l’AVV del Xup va ser legalitzada i va celebrar la seva primera Assemblea. L’AVV de Mión-Puigberenguer constituïda l’any 1971 és la més veterana.

Durant els anys 1974-1976 a Manresa van constituir-se unes quantes comissions gestores, embrions de les actuals AV. Amb la finalitat d’aglutinar esforços i coordinar les inquietuds veïnals l’any 1976 es va crear la Coordinadora de Barris i el 7 de març de l’any 1985 va celebrar-se l’Assemblea de constitució de la Federació d’AV de Manresa.

Les AV van néixer en unes circumstàncies polítiques i socials molt específiques. Unes entitats veïnals van crear-se durant l’època agònica del dictador i les altres durant el període conegut com a la transició democràtica. Els problemes urbanístics d’aquells anys destacaven en la reivindicació veïnal : absència de serveis bàsics, mancança d’equipaments públics, escassetat d’habitatge social, carrers sense asfaltar, etc. La conscienciació i solidaritat del veïnat va anar creixent i els veïns i veïnes van decidir organitzar-se plantant cara a l’Administració amb nombroses campanyes de mobilització. Modestament cal reconèixer que les AV de Manresa han tingut un paper fonamental en la transformació urbanística de la ciutat

A més de l’acció reivindicativa per millorar la qualitat de vida, les AV són un motor dinamitzador de la vida ciutadana en diferents àmbits com són el cultural, el formatiu, el lleure, l’esportiu, etc.

Han passat 50 anys i les AV són i seran necessàries. Entitats aglutinadores de les inquietuds del veïnat i legítimes interlocutores davant l’Administració. Les AV sempre han molestat al poder (polític, econòmic...), des de els seus inicis fins avui dia. I que per molts anys puguin continuar molestant.

En el decurs d’aquest mig segle d’AV, la societat ha evolucionat i, per tant, un dels reptes és adequar la metodologia de treball a la realitat actual. Un altre dels reptes pendents de les AV (com també d’altres entitats) és el relleu generacional a les juntes directives. Les nombroses activitats que s’organitzen a les AV (tallers, formació, lleure, esplai per a infants, festes,....) requereixen forces voluntaris i malauradament aquests escassegen.

Aquests dies la Federació d’AVV, i alguna que altra AVV, són notícia als mitjans de comunicació per alguns fets desafortunats. Aquests fets puntuals, però, no han de desacreditar el treball veïnal que cal reconèixer que és molt positiu per a la ciutat. Ara la Federació d’AV pateix una crisi però al llarg dels anys també se n’han patit altres i s’han superat.

La Federació d’AV és una peça fonamental per accionar amb eficàcia l’engranatge de la maquinària veïnal, tot i respectant les peculiaritats de cadascuna de les AV que en formen part. Ara, per a una bona salut veïnal, cal elaborar un bon còctel amb saludables ingredients com són la generositat, l’empatia, la implicació i la responsabilitat. Tal com algú va dir un bon dia, «si les AV no existissin , s’haurien d’inventar».