Monges o meretrius de Venus?

Xavier Costa, professor de la Universitat de Barcelona, va cloure el cicle del Curs de Cultura Medieval 2023, amb la conferència «Monges o meretrius de Venus? Algunes reflexions sobre l’expulsió de la comunitat femenina de Sant Joan de les Abadesses l’any 1017», a la Sala d’Actes del Montepio de Conductors. La influència de l’episodi viscut a Sant Joan marcarà l’imaginari col·lectiu durant segles. Sobre l’escàndol sexual el que sabem del cert és a través d’un document que s’hi refereix: una butlla expedida per la Cancelleria del Papa Benet VIII de Roma dirigit a Borrell, bisbe de Vic, i a l’Abat Oliba de Ripoll, l’autoritat diocesana i l’abat del monestir veí, on ordena l’expulsió de les monges de Sant Joan, sota l’acusació de ser meretrius de Venus, les privi de tots els seus béns, per col·locar al seu lloc una comunitat de canonges. El Papa actua arran d’una denúncia de Bernat Tallaferro de Besalú, i tot i que mostra certes reticències inicials a creure’l, ja que permet a les monges que donessin la seva versió, però en rebutjar-ho, va dictar sentència d’expulsió. Costa es pregunta si el document és autèntic perquè no s’ha conservat l’original i només queda una còpia del segle XI. Ell i la crítica diplomàtica s’inclinen a creure en l’autenticitat perquè va ser considerat verídic pels contemporanis i ningú va qüestionar-lo posteriorment; hi havia bona sintonia entre el comte Bernat Tallaferro i Benet VIII: aconsegueix moltes altres butlles algunes conservades amb els originals; finalment, és molt estrany que no s’hagi conservat l’original, quan de Sant Joan hi ha un fons enorme de pergamins. Com que segurament seria una butlla en papir, té problemes grans de conservació.

Costa n’accepta l’autenticitat però discrepa de la veracitat del relat que conté per exagerat i interessat. La historiografia no ha tendit a dubtar de les acusacions contra les monges de Sant Joan de les Abadesses. De molt petites, son donades com a nenes al monestir, amb poca vocació i susceptibles a les relacions sexuals adolescents. El Papa, els clergues presents a Roma i sobretot, el mitificat bisbe Oliba com haurien acceptat una mentida! Si executen la butlla és perquè saben que els fets son reals i fora de dubte. Però, Costa ho qüestiona, argumentant que el Papat de principis del XI, abans de la reforma gregoriana, està començant a construir l’autoritat, per anar superant l’àmbit supra-regional a nivell d’influència reial, així que no té la capacitat de saber que passa en una vall del Ripollès i es fia del que li expliquen. En el procés de construcció del poder, ha de negociar intercanviant concessions per reconeixements: Bernat Tallaferro, comte de Besalú molt influent, a qui el Papa reconeix com un dels caps superiors de les seves esglésies, li dona butlles i es creu el que diuen de les monges que exercien la prostitució al seu monestir, encara que inicialment no s’ho acabés de creure. A més, els clergues (inclòs l’Abat Oliba, germà del Tallaferro) que van a Roma amb la comitiva son fidels de Bernat i comparteixen els seus interessos. Tots dos son germanastres d’Ingilberga, la darrera abadessa de Sant Joan. Pel que fa a la idea que les nenes en arribar a l’adolescència es desviaran de la regla també es qüestionable: Costa no dubte dels escàndols sexuals regulats per penes, càstigs i mesures de prevenció. Però el fa sospitar que el monestir visqui de manera generalitzada de la prostitució, ja que també és un tòpic de molts monestirs europeus per justificar les intervencions externes per posar ordre.