El servei de Correus a Sant Fruitós de Bages

Ara mateix m’agradaria entrar a la ment de les persones que estiguin llegint aquest article i veure la seva reacció en llegir el títol. M’hi jugaria el que fos que una gran majoria haurà cregut que era l’encapçalament d’una crítica. I ho comprenc. És el mateix que esperem cada cop que algú diu, per exemple, «és que el jovent d’avui en dia...», que és la introducció que es fa servir habitualment per deixar-los verds en conjunt i a tots.

De la mateixa manera, cada vegada que algú escriu una carta al diari per parlar d’un servei públic, la nostra intuïció ens diu que ho farà per abocar-hi una opinió negativa. I ho solem encertar. Aquest cop, però, el títol és volgudament enganyós. Pretén ser com un joc, una aposta sobre la qual no puc saber el resultat, per veure quanta gent pica. Penso que n’hi haurà hagut molta i em ve de gust sorprendre-la. Però deixeu-me començar pel principi.

Soc un d’aquells tipus fets a l’antiga que encara envia postals de Nadal i que, per cuidar el detall, fins i tot s’hi remira tant que intenta franquejar-les amb el corresponent segell que Correus emet cada any. El que passa és que solc tallar una mica just i molts cops, quan vaig a buscar-los a l’estanc o a Correus mateix, ja els han acabat. Llavors, una alternativa és desplaçar-me a alguna oficina de poble, on no hi hagi tant moviment com a Manresa, amb l’esperança de trobar-ne. A Sant Fruitós, posem per cas, i allà és on vaig anar. Però no hi va haver sort. La noia, més que amable, em va explicar que aquest any els n’havien enviat molt pocs i que n’hi quedaven quatre, però jo en necessitava molts. Dient-me que ho sentia molt i que potser en alguna altra oficina en podria trobar, hauria quedat més que bé. Però, per a sorpresa meva, i posant-hi el mateix interès com si fossin per a ella, es va brindar a trucar a un altre poble per saber si en tenien. «D’aquest any no crec que en tinguin, però si et van bé de fa dos anys, te’n podria trobar». I tant que sí! Va dir que em trucaria per confirmar-m’ho i, abans de mitja hora, ja em telefonava per dir-me que l’endemà al matí els tindria. I així va ser. La seva amabilitat, el seu interès i la seva simpatia, amb algú a qui no coneixia de res, em va deixar bocabadat. I com que en aquests llocs solen tenir un llibre de reclamacions però no pas un d’elogis, he volgut deixar-ne constància aquí. Perquè també als serveis públics i als llocs oficials hi ha persones que s’esforcen per fer-ho tot agradable i fer-nos sentir bé. A elles i a vosaltres, bon Nadal.