Certeses de la C-16 i la C-55

Són certeses sobre l’autopista Terrassa-Manresa: Que la Generalitat ha posat esforços des del 2016 per aplicar nous descomptes generals per als potencials usuaris. Que els ha anat ampliant (en distància, dies o percentatge de bonificació) al llarg d’aquests anys. Que fins i tot hi ha un tram (de Sant Vicenç cap al nord, i a l’inrevés, l’anomenada Ronda de Manresa) que de dilluns a divendres no festiu és gratuït. Que la penúltima mesura, la de facilitar l’accés a aquesta Ronda de Manresa amb un registre de matrícula, ha tingut bona resposta. Que, passades les restriccions de la pandèmia, el trànsit ha anat creixent (molt lleugerament) en aquesta via ràpida. Però també són certeses constatables: Que l’usuari segueix desorientat sobre l’aplicació d’aquests descomptes (quan i en quina mesura se’n poden beneficiar). Que l’autopista és una via més pensada per passar pel Bages que no pas per connectar el Bages. I, sobretot, que en el corredor ‘conjunt’ que formen al sud de la comarca, la C-16 i la (estreta i encongida) C-55, aquesta segueix superant els 30.000 vehicles de mitjana diària i suportant dos terços del trànsit total. Dites aquestes certeses, continuem tenint un problema.