Els amors no son a primera vista

Als anys 90 vaig ser un dels participants del primer programa concurs «Amor a Primera Vista» a TV3; encara que algun altre manresà, com l’amic Josep Vives, van triomfar en concursos molt més nostrats i intel·lectuals com el «Vostè Jutja» d’en Puyal, jo vaig fer de conillet d’índies d’aquesta proposta telesentimental, no pas per trobar la mitja taronja, si no perquè l’amistat d’aquelles èpoques amb els presentadors, la Montse Guallar i l’Alex Casanovas, va propiciar que m’oferís de voluntari per trencar el gel del nou projecte; i sí, com era de preveure l’intent d’aparellament va fracassar.

Ho explico perquè m’ha fet gràcia que ahir la sala de concerts Voilà acollís la primera sessió manresana d’Speed Dating, una proposta de cites rapides entre desconeguts per trobar l’amor en set minuts, sorgida de l’Start-Up Lovefy; la sopa d’all ja està inventada i això dels amors o desamors a primera vista millor deixar-ho pel cinema. Espero que la nova iniciativa no doni a entendre que a Manresa ho fem tot així de ràpid i fàcil, o que pugui donar la raó a la influencer i locutora de Catalunya Ràdio Juliana Canet i el seu company Roger Carandell, que fa uns dies publicaven un vídeo a Tik-Tok explicant que Manresa, a més de ser una de les ciutats més lletges de Catalunya, el que em porta a pensar que la coneixen ben poc, no era recomanable perquè patia una passa de clamídia; el que ja em fa assegurar que no la coneixen gens, doncs com deia un grafit que vaig veure al Centre Històric, i que tenia el seu punt: En aquesta ciutat follar no és un pecat, és un miracle. Ja en fem de coses a la lleugera i amb poc cap, però trobar amors cronometrats, o definir una ciutat d’una manera tan pocasolta, no se jo si son opcions massa centrades; en el primer cas si la nova coneixença us fa el pes llanceu el rellotge, i en el segon llanceu el post i compreu un bitllet, de rodalies no cal, per venir a descobrir-nos.

Malgrat les noves tecnologies i la socialització express, hi ha coses que mai es podran fer a correcuita o en tot cas no sortiran bé si posem l’accelerador, per entendre-ho millor us aconsello el visionat de La pasion de Dodin Boufant, la pel·lícula de Tran Ant Hung que representarà a França en els Oscar, estrenada a les nostres pantalles amb el títol de A fuego lento, o la darrera del genial Akis Kaurismaki, Fallen leaves; ambdues estrenades al darrer Festival CLAM i encara a les pantalles manresanes del Bages Centre. Dues histories d’amor intenses, senzilles i detallistes que ens expliquen molt bé que a les persones, com a les ciutats, se les ha de conèixer poc a poc per poder-hi tenir una relació intensa, o un amor incondicional si s’escau; si no és així i fins que es demostri el contrari, res ni ningú és lleig.