El bisbe Novell ha anat a la neu

Cau una lleugera empolsinada a Núria i Xavier Novell i la seva dona, Sílvia Caballol, s’immortalitzen en un video-selfie en primer pla típic d’enamorats: estan abraçats amb el cap ple de flocs i ell acosta la cara a la d’ella i li fa un petó als llavis; després un altre a la galta, ben sonor; ella somriu amb una expressió plenament feliç, radiant, i deixa anar un riure mentre li rodeja el coll amb el braç. Al post d’Instagram on van publicar aquest vídeo de l’escapada a la neu també hi ha fotos, moltes fotos que s’afegeixen a les moltíssimes que tenen exposades en aquesta xarxa social, aplaudides per amics que els deixen comentaris i els diuen, sobretot, guapos: «més guapos no podeu ser», els regala una seguidora anònima. I efectivament: els ulls blaus del bisbe són de catàleg, i ja no tenen aquell biaix d’il·luminat que tan destacava en les seves fotos, perquè ara és un altre home, renascut, desconegut, alliberat, ressetejat per la força transformadora del desig i de l’amor amb pell; ella és una dona jove i atractiva i les dues filles bessones són directament de postal, d’anunci; si ens podem creure només la meitat del que veiem a Instagram, la família Novell és de telesèrie americana. Guapa i feliç. Veient això, ¿com és que no s’animen tots els bisbes a buscar el mateix? No cal que siguin joves, fotogènics i heteronormatius; lletjos i sense likes poden ser feliços igual.

El que em pregunto és si aquest Novell pare i amant que ha passat un calvari per trair públicament i espectacularment tot allò sagrat que representava, ha abdicat també de la intolerància del Novell bisbe, aquell homòfob fanàtic que volia per a tots els dissidents de gènere una presó encara més brutal que la que ell, feliçment, ha abandonat amb un cop de porta.