La COP 28, els fòssils i les portes de l’infern

Referint-se al canvi climàtic causat per la crema de carbó, gas i petroli, el Secretari General de l’ONU, António Guterres, va pronunciar l’admonitòria frase que va donar la volta al món: «La humanitat ha obert les portes de l’infern». No hi ha dubte que l’actual model energètic basat en els combustibles fòssils és el que ens porta a l’infern de l’escalfament global. Fa poc la #COP28, irònicament celebrada al Dubai petrolier, va arribar a l’històric i difícil acord mundial de declarar la urgència d’acabar amb la crema de combustibles fòssils com a única forma d’afrontar el canvi climàtic. Aquest és sens dubte el major repte actual de la humanitat. El mateix Guterres reblava: «Us agradi o no, l’eliminació gradual dels combustibles fòssils és inevitable».

Es tracta d’un repte que a voltes ens sembla llunyà però que el tenim a casa. El preu de l’energia s’ha doblat en 18 mesos i, desenganyem-nos, no baixarà. Afortunadament, avui ja ningú nega que les renovables són més netes i barates. La difícil però possible transició energètica cap al 100% renovable és l’única manera de tancar les portes de l’infern i obrir les de l’esperança. Esperança que, a més de deixar d’escalfar el planeta, inclou generar molts llocs de treball dignes, de qualitat i arrelats al territori.

En una societat híper-informada però carregada de rumors i falsedats, cal endreçar les idees. És veritat tot el que es diu del cotxe elèctric? La fotovoltaica destrossa els nostres paisatges? Com és que l’electricitat té un preu diferent cada hora i que en un dia pot passar de 5 a 150 euros per MWh? Què té a veure el preu del gas amb el preu de l’electricitat i la gasolina? Quants diners llencem per la finestra per manca d’aïllament dels nostres edificis? Surt a compte posar fotovoltaica a la teulada? Quina és la diferència entre aerotèrmia i geotèrmia? En època de sequera les centrals hidràuliques consumeixen aigua? Tenim mil preguntes com aquesta que sovint se’ns responen amb afirmacions fakes de savis de barra de bar.

En la vida quotidiana, des que ens llevem fins que anem a dormir, fem una despesa desaforada d’energia. Hi estem habituats i ho trobem normal. Més enllà de les factures d’electricitat, gas i gasolines no ens adonem que tots els productes que consumim -menjar, vestir, cotxes, edificis, etc.- porten gran quantitat d’energia incorporada per fabricar-los. Realment estem en una societat altament energívora. Però també ignorem que podem tenir el mateix confort vital consumint-ne tres vegades menys (eficiència!).

No ho dubteu, això de transició ecològica és un pur eufemisme, el problema és l’energia.

L’oligopoli i les portes giratòries ens han fet veritables ignorants en energia, però ha arribat l’hora de començar a aprendre’n una mica, ens cal endreçar les idees, necessitem cultura energètica per tal que no ens prenguin més el pèl i els diners.