Operació Catalunya, amnistia, sequera

No s’han apagat pas encara els ressons de les noves informacions que han aparegut fa ben poc sobre l’anomenada «Operació Catalunya», que amb ple coneixement dels principals dirigents del PP –començant pel mateix Mariano Rajoy– es va organitzar per frenar l’avenç de l’independentisme català, a partir del gran suport que va obtenir amb l’extraordinària manifestació de l’11 de setembre de 2012. Totes les maniobres que es van engegar amb aquella «Operació» i que ara s’han anat coneixent tenien el mateix objectiu: desacreditar els dirigents independentistes de la manera que fos, fent servir sobretot la calúmnia i la mentida per mitjà d’un instrument il·lícit i injustificable, que va ser qualificat de «policia patriòtica». La realitat, però, és que malgrat tots els mitjans utilitzats, l’intent d’aturar el moviment independentista no va reeixir en absolut. Sinó que, en canvi, va anar quallant fins a l’èxit rotund que va representar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Això sí, a partir d’aquell moment la repressió va augmentar fins a extrems històricament inèdits, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que va eliminar l’autonomia de Catalunya des de finals d’octubre de 2017 a primers de juny de 2018. Alhora, com a reacció, alguns líders independentistes sortien cap a l’exili i d’altres eren detinguts i condemnats a presó, on van ser fins al juny del 2021, però tots assegurant que seguirien propugnant la independència. Tot plegat són fets prou coneguts i recents, malgrat que ja puguin semblar llunyans. En tot cas cal recordar-los i tenir-los presents, encara que les circumstàncies hagin anat canviant.

Amb aquest bagatge de fets, d’experiències i de conjuntures relativament properes, podríem preguntar-nos si és possible imaginar o no una situació ben concreta que podria derivar també de l’aplicació –polèmica com tantes altres decisions polítiques– de la fins ara discutida amnistia en l’àmbit estatal, que encara no ha estat aprovada. Què podria passar si s’aplicava efectivament en aquelles persones relacionades directament amb els fets de l’octubre de 2017 a Catalunya? O sigui, concretament, en funció d’aquesta encara no aprovada, però teòricament possible amnistia, ¿podria retornar lliurement a Catalunya el president Puigdemont i presentar-se a les properes eleccions catalanes? En aquest cas és força probable que el suport electoral fos molt alt o fins i tot majoritari. I el fet podria capgirar del tot la política catalana dels darrers anys. Tot està per veure, encara, i tot és possible, però segur que els estats majors dels partits polítics catalans ja han considerat més d’una vegada aquesta hipotètica possibilitat.

Una vegada més cal parlar del temps –i no com a simple recurs per manca d’altres temes– sinó a la vista de les previsions que asseguren que seguirà lluint un bon sol i que anirem tenint temperatures de primavera quan encara falten uns quants dies per acabar el mes de gener. I per arrodonir-ho del tot els meteoròlegs diuen que de cap manera no es preveuen pluges que puguin alleugerir aviat la sequera que fa tants dies que dura. No hi ha més remei, doncs, que admetre que no n’hi ha prou amb anar esperant tranquil·lament que plogui. L’administració pública haurà de prendre decisions difícils i costoses. I tothom ha de col·laborar en l’estalvi d’aigua que permeti superar aquesta insòlita situació.