Venes sense sang

La deriva constant i mantinguda dels serveis públics és esfereïdorament preocupant. Mentre els costos laborals a les administracions van creixent de forma exponencial les compensacions pràctiques aportades a la societat van minvant i empitjorant. En percepció ciutadana i en dades empíriques.

Pau Brunet, periodista agut i observador d’aquest diari, recollia en la seva última peça d’opinió la situació de l’hospital de referència per a tota la Catalunya Central, el de Sant Joan de Manresa. Els treballadors denuncien una greu manca de recursos i l’alt risc per la seguretat dels pacients. Som al país a on no fa tant es deia allò de «la millor sanitat del mon». Ara fa aigües o es dessagna. Ni troben metges suficients per encaixar en estructures ineficaces. Al Bages ho tenen així i al Berguedà hi ha quedat un enorme taca de gestió per dècades. Una metgessa va exercir durant set mesos sense cap titulació. El conseller Balcells, doctor en medecina, ho ha acabat minimitzant. Algun dia potser la jutjaran.

Acudeixin a la justícia i veuran. Les llistes d’espera per impartir-ne son iguals o pitjors a les sanitàries. Canviïn per ensenyament. Està en demolició. Una prova recent: tota la direcció d’una escola pública de Sabadell va ser esmenada pel baix nivell acadèmic impartit. Van reaccionar agafant la baixa mèdica. Tots junts. Ha succeït en la setmana que hem sabut els motius pels quals els alumnes tenen un nivell lamentable de matemàtiques (segons l’informe PISA): el d’alguns professors catalans és similar o pitjor.

La cosa pública s’ha tornat un monstre elefantiàsic amb cent caps i milers de trompes. Un dia ens envestirà. Van creixent les plantilles de subalterns afins mentre manquen metges i professors. Esta constatat estadísticament: el 40% dels nous llocs de treball son per funcionaris o similars. A un poble bagenc de 5.000 habitants el consistori té una plantilla de més de 100 persones. És la tercera entitat en ocupació a la localitat després de les dues grans empreses del seu polígon. S’enduen la meitat del pressupost. Per tot arreu fan créixer les seves plantilles però falten professionals de les quatre potes centrals del benestar: seguretat, ensenyament, salut i justícia. Apareixen nous reguladors creadors de burocràcia i impostos per gravar als contribuents. Sigui per fer una obra, crear una empresa o per demanar cita prèvia a qualsevol ens tramitant. Fins i tot les entitats bancàries s’han contagiat d’aquesta actitud hostil cap al client. Oficines i més oficines plenes de gent observant als soferts ciutadans com un destorb en les seves estones als llocs a on estan empleats.

I després apareixen els polítics electes. Com a mostra un botó berguedà recent. S’acaben de reunir una trentena d’alcaldes per decidir la seva estratègia fins al 2.027. Han acordat impulsar el desenvolupament socioeconòmic, defensar els interessos de la comarca i promoure la participació ciutadana. I s’han quedat ben amples. Deuen tenir orxata enlloc de sang. Morirem tots i ells faran un roda de premsa per explicar-ho.