La pregunta indiscreta

Iiquin problema hi ha en espanyolitzar-se?, amb la pregunta ha arribat l’escàndol i cremen les xarxes socials, la podia haver fet qualsevol unionista, però més que el que s’ha demanat és qui ho ha demanat, i sobretot amb qui i on s’ha preguntat. Encara que contextualment, l’interrogant incitador fes referència a l’obertura de mercat de «la nostra», la mala llet estava servida; l’escenari va ser TV3, on la Llei de l’Audiovisual de Catalunya diu que s’ha d’oferir un servei públic en català, per promocionar la llengua i cultura catalanes; davant del presentador estrella del nou llibre d’estil governamental de la catalanitat mediàtica, que no va tenir capacitat de reacció ni llums suficients per recordar un raonament bàsic com aquest, principal valor argumentari de la casa on treballa i cobra més que generosament bé; i per acabar-ho d’adobar, va i ho demana una figura de La Sexta, la que té relacions amb les clavegueres de l’Estat, la que va comprar l’Operació Catalunya i va manipular per criminalitzar Tsunami Democràtic; va i ho demana en Jordi Évole que l’any 2013, ho recordo per si algú encara no ha passat la dosi diària de vergonya nacionalista, va rebre el Premi Òmnium Cultural.

La pregunta no és intel·ligent ni oportuna, és idiota; hagués costat poc que el presumpte periodista, promesa de la televisió pública nacional, hagués deixat l’actitud de col·lega servil per deixar-li anar que espanyolitzar-se, avui en dia, vol dir anar a la cua d’Europa en el control del deute, la reducció de l’atur juvenil, la transparència i la lluita contra la corrupció, la independència judicial, la despesa en sanitat i educació, la igualtat de gènere, la promoció de l’habitatge social, la productivitat, la competitivitat, o les energies alternatives entre moltes altres vergonyes estatals; només calia un argument, tant sols un de tants, però l’Ustrell va callar, va somriure i va atorgar.

Cal treure’s el barret davant l’Évole i sentir enveja d’aquella TV3 que li va servir d’escola, on va començar a aprendre a fer molt bé el que l’ha fet triomfar: provocar desmuntant l’adversari; i a fe de Deu que ho ha aconseguit una vegada més i en majúscules, no n’aprendrem mai, perquè mentre la tribu es desfoga amb «l’enfant terrible» de La Sexta, comprant el desafiament mediàtica populista a preu d’ofensa nacional; seguim fent un Ustrell, que vol dir no donar la resposta que es mereixen, a temes com el procés d’anul·lació lingüística, els espionatges il·legals, la policia patriòtica, la prevaricació judicial, les persecucions, els empresonaments i els exilis, la màfia dels hereus del franquisme o la connivència dels de la calç viva...i em sembla que ja he superat els caràcters permesos per la columna, si algú vol continuar ho deixo obert.