Aquí una que deu causar mal rotllo

D eia aquesta setmana Díaz Ayuso en una entrevista amb Ricard Ustrell el mal rotllo que generen Catalunya i els seus temes identitaris «des de fora». Res sorprèn d’ella en aquest sentit, però això no li resta irreverència. És insultant perquè, volent atacar suposadament els partits polítics, va molt més enllà i menysprea el quotidià i el personal. El personal i el quotidià: sentir un dolor nou i poder explicar-l’hi al metge en català, que és la llengua amb què em pregunto per dins què serà això que sento i amb què m’interno consolar la hipocondria. El personal i l’íntim. La llengua amb què em calmo i em descric. Puc fer-ho en castellà, clar, però a mi l’angoixa i la preocupació em neixen al ventre i em pugen pel coll en català, així que el mínim és un doctor que m’entengui. Qualsevol bon metge que apreciï el contacte amb els pacients comprendrà aquestes paraules.

Això passa a la consulta, però passa a tot arreu. Demanar «un tallat» a Barcelona s’ha convertit en una espècie de gimcana de mal gust. Disgusta per barra i acumulació. A ningú li pot resultar tan difícil aprendre quatre paraules de les quatre coses que serveixen les cafeteries. Per a molts serà un exemple menor, i què pesats, però observar el retrocés de l’ús del català a aquest ritme vertiginós és angoixant. Són inexplicables algunes cares d’interrogació quan es tracta d’un tallat dels que han de servir desenes o centenes al llarg del dia en una cafeteria. Bé, un dia, després de repetir-ho tres vegades, ho vaig acabar demanant en castellà i em van servir un cafè amb llet, així que la qüestió de vegades ha de ser de fons. Però passa i cada vegada més.

En pocs anys, el català ha retrocedit de manera substancial a Barcelona. La ciutat expulsa els barcelonins i està expulsant també el català dels seus carrers. I passa més enllà de Barcelona, també. Al pati de l’escola nens catalanoparlants juguen en castellà, en molts xats un de sol canvia l’idioma de tot el grup. La substitució lingüística és evident. Llavors, sí, només queda ser pesat. Molt pesat i causar molt mal rotllo. Insistir. Persistir fins a l’activisme. Perquè el que fa mal rotllo és que s’ignori i menyspreï el que tu ets.