Al ple municipal / hi ha un sagramental

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Amic lector, té un llibre de poesia catalana a la tauleta de nit? Si és així, va ben encaminat per defensar el moll de l’os de la nostra identitat, o així ho veu el regidor manresà Sergi Perramon, del Front Nacional, autor de la proposició perquè l’Ajuntament de Manresa recuperi els Jocs Florals a la ciutat.

La base teòrica és clara: com que els Jocs Florals van ser claus a la Renaixença, i aquesta va per la recuperació de la llengua i la cultura al segle XIX, ara podrien jugar el mateix paper. Vaja, que les vetllades poètiques reequilibrarien els usos lingüístics als patis de les escoles. Àdhuc amb escreix?

«La poesia allunya les aparences i fa propera la realitat», va escriure Joan Vinyoli a Encara les paraules. Potser uns Jocs Florals aproparien la realitat, o potser farien justament el contrari: bastir una gran aparença rere la qual s’amagaria la minorització de l’idioma. Però aquesta malfiança seria extensible a tots els certàmens literaris, festes de la llengua que conforten l’esperit angoixat.

Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula, es titula el recull poètic de mossèn Climent Forner; és una Paraula amb majúscula, com a l’Evangeli de Joan: «al començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu». Joan vol dir que Déu crea a través de la seva paraula, com es recull al Gènesi: «Déu digué: ‘Que hi hagi llum’. I hi hagué llum.» Fets a la seva imatge (o al revés: nosaltres l’hem fet a la nostra) els humans som creadors de realitat amb les nostres paraules. I si les paraules creen, també ho fan les llengües, forjadores de comunitats.

Els Jocs Florals de Manresa van decaure fins l’extinció i la societat civil no els ha ressuscitat; per alguna raó deu ser. En tot cas, des d’aquí llancem una proposta: que els debats de l’Ajuntament es facin en vers. Si més no, riuríem una estona.

El grup de Fem (cupaires) va dir que no votaria mai res del Front perquè és «racista», i ja vam tenir muntada la gresca. En rodolí: «Al ple municipal / hi ha un sagramental».