L’alegria testimonial de la conversió

L’Església es prepara durant quaranta dies per celebrar la Pasqua: és el temps que anomenem Quaresma. Els versets de l’Evangeli que proclamem aquest diumenge (Mc 9,2-10), segon d’aquest temps privilegiat, ens parlen de la Transfiguració; un episodi misteriós ple de simbolismes que demana una reflexió molt acurada. Jesús va pujar a una muntanya alta i apartada en companyia de Pere, Jaume i Joan, els tres deixebles més íntims, i es transformà davant d’ells.

Els vestits se li van tornar fulgurants, d’un blanc mai no vist. Se’ls aparegueren Elies i Moisès. Es formà un núvol que els cobria amb la seva ombra, i se sentí una veu del núvol estant: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Escolteu-lo!». Es tracta de la veu de Déu que manifesta qui és Jesús.

Aquesta proclamació i revelació de la identitat de Jesús és el missatge central que constitueix el nucli essencial de l’escena. Els altres elements del relat estan en funció d’aquest missatge. Així, Moisés i Elies participen fent referència respectivament a l’home de La Llei i al profeta precursor del Messies. Els tres deixebles fan la funció de testimonis qualificats. El fet que Jesús canviï radicalment d’aspecte amb uns vestits plens de llum indica que és més que un home, que la seva identitat última és divina i, per tant, la seva paraula ha de ser escoltada. Per això es produeix la invitació de la veu adreçada a tothom: «Escolteu-lo».

Però tots sabem que moltes vegades es prefereix escoltar altres veus en comptes d’escoltar la de Déu. I tenim l’experiència d’una tendència al mal dins nostre que obra i ens empeny en sentit contrari al de les nostres aspiracions més nobles.

És molt adequat llegir, escoltar, aquest passatge evangèlic, proposat avui, en la Quaresma: temps de gràcia, de conversió , de recolliment, d’interiorització, de sinceritat amb nosaltres mateixos... Tothom és convidat a revisar la seva relació amb Déu, amb si mateix, amb els altres i amb la natura. Disposat a deixar de fer tot allò que fa malament i a fer tot el bé que pot fer i fins ara no fa o no fa prou, és, tanmateix, invitat a demanar perdó amb la màxima humilitat, racionalitat, serenor, optimisme i confiança.

Al mateix temps és cridat a practicar obres de caritat vers el proïsme. La caritat que encoratja i sosté una activa solidaritat, atenta a totes les necessitats de l’ésser humà.

Si hi ha el convenciment que seguir Jesús porta a la vertadera felicitat, aquest canvi d’actitud, i d’aspecte, amb els consegüents sacrificis que comporta, anirà acompanyat d’una alegria, d’un testimoni molt més creïble: d’una» transfiguració».