Ajuntaments democràtics... fins a cert punt

EEp, no ens precipitem: que quedi clar que l’ajuntament que tenim a Manresa, com tots els d’aquest país, és un ajuntament democràtic. Vull dir que ho és d’una manera formal, legal, homologable. És democràtic perquè els qui componen el seu govern han estat escollits pel poble (ara en diuen “la ciutadania”), però una vegada elegits, les necessitats i els desitjos de la gent van per una banda i les seves decisions van per una altra. Donen per entès que, sempre que actuïn dins de la legalitat, poden fer i desfer al seu aire sense necessitat de donar explicacions a ningú. Així és com funciona el govern d’aquesta ciutat. I si no, que ho demanin als veïns de la Sagrada Família, que ara entenen que l’etiqueta “ajuntaments democràtics” no es corresponia ben bé amb el que ells imaginaven.

En ben poc temps la gent que viu en aquell sector (carretera Pont de Vilomara, Viladordis, Gaudí, Sant Cristòfol...) han vist com els posaven potes enlaire el seu barri sense que ningú ho hagués demanat, i el que és pitjor encara, sense cap mena de sentit. Van començar prenent aparcaments al carrer de Sant Cristòfol -pintant de groc una part de la calçada per on mai hi he vist caminar ningú- i han acabat el seu gran despropòsit trastocant-ho tot: canviant direccions, complicant el trànsit d’una manera absurda, eliminant més aparcaments, eliminant i traslladant contenidors, anul·lant parades d’autobús... marejant contínuament el personal i fent-los la vida cada dia una mica més difícil. Tan sols en una setmana han aflorat dues iniciatives nascudes de l’afartament de la gent que hi viu. La primera, la d’unes àvies que van denunciar a aquest diari els perjudicis que els causaven l’eliminació d’algunes parades del bus. Res, una cosa que per als que manen no té importància, que esperin a fer cent anys i l’alcalde els durà un ram de flors. La segona, que porta gestant-se des de fa temps, és la d’una plataforma que reclama que al solar que hi ha a la carretera del Pont de Vilomara, davant de l’escola Ítaca, no s’hi construeixin els pisos que hi ha projectat l’ajuntament i sigui requalificat com destinat a parcs i jardins. Una iniciativa que només ha rebut que impediments de tipus legal per tal que no prosperi ni la seva queixa.

Aquest és l’ajuntament “transformador” que tenim. Amb una regidoria que es diu d’urbanisme “i mobilitat” que faria bé de no bellugar-se, perquè com més es mou més ho espatlla. El millor servei que podria fer a la ciutat seria quedar-se quieta, com si no existís. Només mareja.