Transéquia pedagògica
La Transéquia va ser una molt bona idea de Jove Cambra -concebuda per Joan Sebastià Rodó- que, com que era realment bona i es va executar bé, Manresa i el Bages se la van fer seva molt ràpidament. Va ser un èxit d’entrada i el segon any ja va superar totes les expectatives. Des de llavors, no ha deixat de ser un fenomen de masses. Des d’aquells inicis de fa 40 anys la Transéquia ha estat un dia de retrobament dels bagencs amb el seu paisatge, sobretot en els temps no tan llunyans en què encara no era tan popular sortir a caminar per l’entorn de la ciutat. Segurament, la Transéquia deu haver ajudat a que els manresans hi hagin agafat molta afició. Aquest aniversari s’escau en un moment especialment simbòlic en què la Transéquia serà un exercici molt pedagògic. Manresa ha tingut tradicionalment la idea que l’obra del segle XIV era una garantia que l’aigua no faltaria mai. Ha estat veritat fins ara. Ja no ho és. Falta aigua a la major part del país -no tot- i a Manresa també. Els bagencs podran veure demà una séquia amb un cabal escarransit que els posarà la dura realitat davant dels ulls. La Transéquia sempre ha estat un escola mediambiental. Enguany, encara més.
