I si Puigdemont robava bolígrafs?

L’any 2015, amb Rajoy al Govern, les Corts van modificar el Codi Penal per plantar l’etiqueta de «terrorisme» a una llarga sèrie d’accions que van dels atemptats contra la vida o la «integritat moral» fins els delictes «contra la corona» o la falsedat documental, sempre i quant es realitzin amb la finalitat, entre altres, de «subvertir l’ordre constitucional». Com que aconseguir la independència de Catalunya per vies diferents a les previstes per la llei espanyola (que no en preveu cap de viable) subverteix l’ordre constitucional, els jutges poden titllar de terrorisme gairebé qualsevol delicte greu que porti signatura independentista. Aquí és on s’ha agafat el jutge per aplicar-ho a Tsunami Democràtic, i per arribar fins Carles Puigdemont només li ha calgut atribuir-li el paper de cervell ocult de l’organització. Tot això no ho havia vist durant quatre anys, i se’n va adonar quan el terrorisme va quedar fora de l’amnistia. Les seves interlocutòries han fet ballar socialistes i juntistes, que finalment s’han posat d’acord per ajustar la qualificació als estàndards europeus, però si es pensen que la amb la maniobra esquiven el camp de mines, s’equivoquen. Per exemple: el nou text exclou del perdó la voluntat clara de matar o mutilar persones, però l’existència d’aquesta mala voluntat s’estableix quan es dicta la sentència; fins llavors, si el jutge instructor la pressuposa, es manté el procediment penal. Qui s’empari en el sentit comú per conjurar males interpretacions val més que repassi la història. Però fins i tot si es trobés una redacció de la llei capaç de garantir la màxima seguretat, uns defensors de l’Estat amb ganes de parar els peus a Puigdemont i impedir el seu retorn –o fer-lo tornar emmanillat– podrien dedicar-se a furgar i furgar fins trobar algun indici, més o menys versemblant, que els permetés atribuir-li un delicte comú exclòs de l’amnistia. Sospiten que s’enduia bolígrafs del despatx quan era president? Doncs vinga: malversació amb lucre personal i sense motivació política.