Aznar, un atemptat i el seu bumerang

M’estava mirant la foto de la contra d’ahir en aquest diari: unes persones grans, amb poca preocupació per la perruqueria i menys per si sortien en una foto del dia, que deixen un ram de flors amb el record per als qui van perdre la vida en l’atemptat de l’11-M a Madrid. Ja en fa 20 anys. Amb el seu propi record i dolors expressat en les flors, en la vida en contrast amb la mort absolutament innocent.

Darrere d’aquesta foto, del dolor, de l’amor, de l’estima recordada, va sorgir, dilluns, un altre debat, el de la mentida, de la mentida en la notícia, de la mentida interessada, el que ja hem après a dir i a escriure en anglès (americà) com a fake news. Reapareix per l’interès que tenen uns de posar-lo sobre la taula, i per fetge que tenen els altres d’haver mantingut, fins i tot 20 anys després, una versió sobre l’autoria de l’atemptat que no era certa. José María Aznar i la seva troupe ens va voler enganyar explicant-nos darrere de l’atemptat sagnant i tremendament mortal hi havia ETA, quan es tractava d’una acció de grup islamista, que tenia a veure amb altres polítiques més globals i de lectura menys local. L’atemptat d’Atocha només es pot llegir com a resposta dels corrents extrems de l’islamisme a la pressió que estaven rebent les seves organitzacions parapolítiques i paramilitars. Una resposta que s’organitzava, com havia passat en altres indrets del món, a partir de reclutaments locals que es feien difícils de detectar a les policies d’arreu. Espanya, ni era el primer destí de l’horror, ni l’últim, i tampoc va ser el que més mesures va poder prendre contra aquest moviment de gent disposada a crear l’horror.

Quan parlo amb escolars que fan una visita al diari gairebé sempre pregunten sobre si nosaltres publiquem fake news. O jo sempre els responc: voluntàriament, mai! Aleshores, a les cares dels que pregunten hi descobreixo algunes expressions de dubte o desacord. I llavors els explico que en aquest diari hi ha errors (i els demano disculpes generalitzades). Però un error és una confusió, un no haver posat bé un número o una lletra, sense una intencionalitat apreciable, mentre que una fake news és haver buscat un error amb una intencionalitat ben concreta, generalment per buscar un benefici propi o un descrèdit per a un tercer. L’error el podem corregir, reparar i, el més important, perdonar. Però la mentida intencionada, a més a més promoguda per estructures d’Estat, no es cura amb els pas dels anys. Retorna com un bumerang.