12 de maig: On és el sentit comú?

Sentit comú. Segons el diccionari és la «facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses». El contrari, també segons el diccionari, seria desvariejar: «Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades, inconnexes per efecte de la febre, d’una viva excitació...» i també podríem parlar, fins i tot, de contrasentit: «Interpretació contrària al sentit natural o veritable. Paraules contradictòries en elles mateixes o que contradiuen el sentit comú». Aquesta ja és la cinquena legislatura consecutiva que Catalunya l’acaba de manera anticipada. No en completem una des del 2010, quan va governar el socialista José Montilla. Dit d’una altra manera: Assistim al finiment, liquidació, extinció d’un altre govern. Podríem definir la situació de contrasentit? De desraó? De nul sentit comú?

El científic manresà Ramon López de Mántaras va presentar fa uns dies a la llibreria Parcir el llibre 100 coses que cal saber sobre intel·ligència artificial (Cossetània), una tecnologia que té setanta anys d’existència (i que, jo, profana de llapis i paper, em va semblar increïble) que ha entrat de ple a formar part de les nostres vides i que ha evolucionat de manera diferent a com esperaven els mateixos experts; és a dir, la IA pot diagnosticar malalties i jugar a escacs millor que Garry Kasparov, Bobby Fischer o Judit Polgar però, en canvi, com va remarcar el principal especialista català en intel·ligència artificial, aquesta tecnologia encara no entén «realment» el sentit del llenguatge ni com interpretar una escena. O com diu el mateix expert: «L’adquisició de coneixements de sentit comú és el principal problema amb què s’enfronta la IA». La màquina no en té, de sentit comú, li manca «una intel·ligència més propera a la intel·ligència humana», aquella que adquirim amb l’experiència vital, aquella que ens fa explicar-nos el món quotidià.

Diu també López de Mántaras, parlant de democràcia -i les eleccions són l’eina que tenim per desplegar-la- que la IA perjudicarà (de fet, ja ho ha fet) aquesta democràcia representativa tal i com la coneixem per l’ús que alguns humans en fan: bàsicament manipular. Però que la IA pot ajudar a «mitigar» aquests mateixos problemes. I jo pressuposo que ho farà si s’aplica el sentit comú. Però ara mateix, després del nou anunci d’eleccions per al 12 de maig, no puc evitar pensar que això del sentit comú en la classe política -arribar a acords pel bé comú, per exemple- és tan difícil de trobar com en els circuits de la IA. Ella no sempre es fixa en el rellevant. Però els humans, tampoc.