Els 45 anys de Prensa Ibérica

El 1978 teníem 28 anys, érem joves i estàvem plens d’il·lusions i projectes. El 3 de desembre d’aquest any, en una Espanya que respirava aires de llibertat, va canviar el signe de les nostres vides per sempre. Aquest dia, atrets per un il·lusionant projecte editorial, la nostra família es va instal·lar a Canàries.

Aquells van ser uns anys intensos i complexos en els quals la societat espanyola canviava a pas accelerat. Aires democràtics bufaven per tot el país, iniciant la seva marxa els partits polítics. S’havien format les Corts Constituents i el país avançava ràpid cap a una democràcia plena.

Tres dies després, el 6 de desembre, els ciutadans aprovàvem en referèndum la Constitució. Va ser llavors quan iniciem una aventura empresarial que ha marcat la nostra existència. Aquest 6 de desembre va ser el dia que va néixer la nostra actual democràcia, però va ser també el dia en què Prensa Ibérica va fer les seves primeres passes amb l’adquisició de Prensa Canaria, l’editora de La Província i Diario de Las Palmas.

Des del principi vam saber que la premsa estava cridada a jugar un paper clau a l’hora d’afermar els principis democràtics. Garantir el dret a la informació dels ciutadans, vigilar els poders públics i afavorir un intercanvi plural d’opinions. Aquests també han estat els principis que han guiat sempre la nostra activitat editorial.

Però no ho vam fer sols. Al nostre voltant vàrem articular un equip que ens va acompanyar des del principi. Alguns ja no hi són, però sempre guardarem un entranyable record d’aquestes persones que tant ens van ajudar. Entre ells és just esmentar a Niceto Flores Ganivet, Juan Ignacio Jiménez Mesa, Wenceslao Cilveti Oficialdegui i Guillermo García-Alcalde, que en pau descansin. Aprofitem per rendir-los des d’aquí un especial homenatge. Al costat d’ells vam posar els fonaments de la nostra empresa, i en dos anys Prensa Canaria es va convertir en la base ferma de la nostra expansió.

Al poc temps, el Govern va planejar treure a pública subhasta els Mitjans de Comunicació Social de l’Estat, però no es va fer realitat fins a 1984. Allò anava a portar el nostre projecte periodístic a una altra dimensió. La subhasta de periòdics ens va donar l’oportunitat d’adquirir La Nueva España d’Astúries, Levante-El Mercantil Valenciano i Información d’Alacant.

Ja llavors sentíem que la premsa «s’acabava», que no tenia futur… I ara, 45 anys després, amb l’eclosió definitiva d’Internet, continuem sentint-ho. I no és veritat. La premsa no s’acaba; la premsa es transforma i evoluciona. Els ordinadors van rellevar a les màquines d’escriure, el color va substituir al blanc i negre, i després va venir la revolució digital, que condiciona el pas de la premsa, però no acaba amb ella. Més aviat a l’inrevés: la digitalització enriqueix a la premsa.

Internet fa que els periòdics guanyin en immediatesa, converteix els seus continguts en globals i multimèdia, i fa possible una millora substancial de l’oferta informativa. L’essencial és la informació, no l’eina que utilitzem per a obtenir-la i difondre-la.

Gràcies al desenvolupament digital, estem aconseguint un nombre de lectors que mai hauríem somiat. Ara es llegeix més que mai, inclosos els joves que ho fan a través del telèfon mòbil accedint de manera còmoda i instantània a tot un univers d’informació que ja no és només escrita sinó també audiovisual. Canvia la tecnologia, l’estil, els hàbits… però la informació que ofereix la premsa continua sent aquí, amb més futur que mai.

Creiem en la premsa i creiem en la necessitat d’estar ben informats. Sense informació no hi ha llibertat. Però el món es transforma, i la clau està a transformar-nos al compàs de les seves noves exigències i dels avanços que brinda la tecnologia.

La veritable democràcia no s’aconsegueix sense una informació lliure, és a dir, sense una premsa independent. Ara mateix, per exemple, té lloc el debat sobre la Intel·ligència Artificial, que alguns perceben com una amenaça. No hi estem d’acord. Nosaltres creiem que és una oportunitat.

La tecnologia ajuda a agilitzar i millorar el treball del periodista en tasques tan rellevants com l’anàlisi de dades, el descobriment de noves informacions o la verificació de xifres i fets. Abraçar els més moderns avanços tecnològics ha estat una constant en l’evolució de Prensa Ibérica.

L’aposta per un periodisme compromès i de qualitat, dotat de sensibilitat social i cultural, és un altre dels trets que considerem irrenunciables.

I hi ha una tercera característica que ens defineix com a grup: la informació hiperlocal. Ens desenvolupem en un món cada vegada més global, però això no està renyit amb un interès especial pel que ocorre al nostre voltant, en el barri, en el municipi o a la comarca. Paradoxalment, el més pròxim és el que més interessa al ciutadà. Aquest periodisme aferrat al terreny, pròxim als lectors, és el que dona identitat a Prensa Ibérica.

Som un grup de periòdics regionals i locals que posseeix una visió plural de país i del món, que creu en la diversitat de cultures, idiomes i identitats, i que aporta alhora cohesió i vertebració territorial.

La trajectòria de Prensa Ibérica està lligada a la seva expansió pel conjunt d’Espanya a través d’una àmplia xarxa de mitjans.

Després de l’adquisició el 1984 dels Mitjans de Comunicació Social de l’Estat, dos anys després incorporem Faro de Vigo, el degà de la premsa espanyola. El 1988 fundem La Opinión de Múrcia, que és la primera d’una sèrie de capçaleres amb el nom de La Opinión amb les quals competim en llocs com Zamora, Màlaga o la Corunya, on ja existia una competència amb arrelament. En les dues dècades següents afermem la nostra posició al Mediterrani, amb Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Diari de Girona, Empordà i Regió7.

I els últims cinc anys han estat també molt intensos. A l’adquisició d’El Día de Tenerife a principis de 2019 es va unir aquest mateix any la del Grupo Zeta, que ha enriquit la nostra presència en territoris com Catalunya, Aragó, Extremadura, Andalusia i Comunitat Valenciana, i ha permès incorporar al grup revistes de prestigi com Woman i Viajar. En el 2021 llancem El Periódico de España, la nostra primera capçalera de cobertura nacional; l’any passat vam adquirir El Correo Gallego, i el gener d’enguany hem incorporat El Correo de Andalucía.

En total, 27 diaris, 66 cròniques locals i una desena de portals temàtics.

Resulta emocionant tirar la vista enrere i contemplar, 45 anys després, que el somni que un dia vam compartir nosaltres dos s’ha fet realitat. I és realitat -volem posar tot l’èmfasi en això- gràcies a que, en el camí, trobem a molts i grans professionals que, amb el seu talent i dedicació, han donat el millor d’ells mateixos.

En tot aquest temps, és evident que unes vegades haurem encertat i altres ens haurem equivocat, però si d’alguna cosa podem estar molt orgullosos és que Prensa Ibérica és, abans de res, el fruit d’un esforç col·lectiu realitzat per tots els nostres professionals.

En aquest viatge de 45 anys ens han acompanyat més de 15.000 professionals. Expressem des d’aquí la nostra gratitud i reconeixement perquè tots ells han contribuït al fet que Prensa Ibérica sigui el que és avui.

És una sort que el destí hagi posat en les nostres vides a persones com Pedro Pujadó, Juan Viñals, Manuel Pascual, Jesús Prado o José Manuel Vaquero, amb qui hem compartit tantes vivències. Comptar amb el seu coneixement, el seu criteri, la seva capacitat de treball, la seva confiança i la seva lleialtat ha estat fonamental en la construcció i evolució de la nostra companyia.

Vull, a més, tenir avui un record molt especial per a Guillermo García-Alcalde, que va morir recentment i que durant molts anys va ser la meva mà dreta i el meu amic. Un home brillant i polifacètic que estimava la cultura i la música i que va resultar ser un magnífic gestor de mitjans i un periodista excepcional. Serveixin aquestes paraules de merescut homenatge a la seva figura.

La història de la nostra família no s’entén sense Prensa Ibérica. Estar envoltats dels nostres fills Susi, Arantxa, Idoia, Ainhoa i Aitor ens omple d’emoció i d’orgull. Als cinc us donem les gràcies perquè, des de nens, vau aprendre a conviure a casa amb les exigències de l’empresa familiar, en la qual hem bolcat tants esforços, sentiments i desvetllaments. Als cinc, gràcies sempre per la vostra comprensió, per la vostra implicació, pel vostre afecte i per estar sempre aquí…

Prensa Ibérica ha estat testimoni d’un temps excepcional. El grup va néixer en una Espanya que acabava d’il·luminar els famosos «pactes de la Moncloa» i que va saber transformar les diferències en enteniment, la confrontació en tolerància i la divisió en consens. Des d’aquesta referència històrica, que va ser sens dubte un èxit de tots, els espanyols demanem avui als nostres polítics que aparquin les seves discrepàncies i supeditin els interessos partidistes al bé comú. Només així s’aconseguiran els grans acords d’Estat que són tan necessaris perquè la societat espanyola avanci i perquè prevalguin el diàleg, l’estabilitat i, en definitiva, l’esperit democràtic.

Volem, finalment, recordar-los que, quan les societats es doten d’una informació lliure i independent, floreixen els drets ciutadans, es respecten la diversitat i la pluralitat i s’adoba el terreny a la convivència, i es forgen homes i dones compromesos amb el progrés i amb el coneixement.