Estem tots de vacances a Roma

Fa pocs mesos, joves aficionats a TikTok van posar de moda filmar el seu pare mentre li preguntaven a traïció: «tu penses sovint en l’imperi romà?» Naturalment, la majoria de progenitors responien molt sorpresos i donaven explicacions balbucejants, perquè ni tan sols els pares que fan coses tan friquis i antiquades com llegir llibres i diaris, veure documentals o interessar-se per les raons històriques de les coses, no pensen sovint en els romans. Per exemple, un cultíssim pare manresà va respondre «jo en el que penso és en l’imperi espanyol, que és el que em fot», reacció que va generar milers d’adhesions a la xarxa. Efectivament, no, ni els molt malalts d’història no pensen constantment en l’imperi romà. Però ara podrien. Aquesta setmana representa que està presidida per rituals i escenografies catòliques, amb benediccions de palmes, processons i misses especialment celebrades però, en realitat, tot això és més Roma que Vaticà. Setmana Santa és una explosió de romanitat: tota la història que s’hi explica és una història de romans, i tot el que es va construir al seu damunt és tant romà com els emperadors que ho van fer possible, i ens ha arribat lleugerament evolucionat però amb la seva romanitat molt ben conservada. Es fa evident per la presència d’uns senyors vestits de romans desfilant pel carrer, però també és evident qualsevol altre dia de l’any en qualsevol missa, que és un producte inventat a dins de l’imperi, consagrat per l’estat imperial -vigent a Orient fins a 1453- i que ens ha arribat més ben conservat que el Col·lisseu. Quan era jove i em tocava anar a missa m’avorria. Ara no; ara que sóc un pare friqui m’ho miro com si fos un ciutadà de Minorisa i em sembla que estic veient Ben-Hur.