El Trienni liberal: la crema de la Constitució a la Patum

Fa uns anys, quan vaig fer el primer llibre de Patum, «La Patum, El Corpus Christi de Berga» l’any 2005, em va sobtar molt la politització de la nostra festa ja en el segle XX, com en el Trienni Liberal. L’any 1820, el general Riego va proclamar de nou la Constitució de Cadis a Cabezas de San Juan. L’himne de la república espanyola per això se l’anomena l’Himne de Riego. Ferran VII, un dels pitjors reis que mai hi ha hagut a Espanya (fins ara), va acatar la constitució de forma circumstancial i oportunista, però va seguir conspirat per tornar a tenir la forma autoritària de govern amb el poder absolut. D’aquest període sabem de la Patum, per un informe d’un Mosso d’Esquadra datat el 23 d’abril de 1820, tramés al seu comandant en Pere M. de Veciana i de Miró, on explica com varen anar les festes fetes per al descobriment de la làpida de la Constitució i de la Patum extraordinària. L’informe diu: «Mi Comandante: anteayer en la Plaza llamada Cremada (la plaça de sant Pere) se puso la lápida de la Constitución que por ahora es de madera, hubo oficio con plática del fraile constitucional R. P. Pàmies de Reus. A las 2 de la tarde los milicianos en número de 30 hicieron un banquete al que fuimos convidados los dos cabos que nos hallamos en esta. A las siete de la noche en dicha plaza rodeada por mozos de la esquadra se bailó la» Patum patena», un baile así llamado que de fiesta inmemorial es costumbre en esta villa bailarlo por Corpus».

L’any 1823, es va derogar la Constitució, Ferran VII, va tornar a ser rei absolut. Riego seria afusellat a Madrid l’any 1823 després de patir un tracte molt humiliant. Els anys que van del seu nou regant absolutista des de l’any 1823 fins a la seva mort l’any 1833, són coneguts com la Dècada Ominosa. Una bona font d’informació d’aquest període és el manuscrit conservat a una casa de l’antic carrer de Sallagossa de Berga. De la Patum de la fi del Trienni Liberal en transcric «Divendres dia deu d’octubre de l’any mil vuit cents vint i tres al de matí en la Vila de Berga ha arribat la notícia que lo Rei d’Espanya Fernando Septimo era en son trono de Madrid, i l’ordre que per a totes les poblacions cantessin lo TE DEUM, i que fessin il·luminaries, saraus i altres funcions públiques tres dies continus, per dita alegria, i en esta de Berga... l’endemà (Diumenge) dia dotze, a mitjanit ha passat lo Tabal de la Patum, per los carrers, i després entre dues i tres hores del de matí ha passat la música per los carrers donant-los bons dies com lo dia de Corpus, i desprès a dos quarts de deu del de matí han comparegut a la Plaça Cremada passats de trenta homes que portaven tots camises blanques com uns disfressats, i amb diferents eines de pagès que portaven cada un, i un acaball d’un ruc que predicava, i al mig de la Plaça han cremant lo llibre de la Constitució, i han ventat totes les cendres que no se n’apareguessin ja mai més, i immediatament han fet petar lo foc con s’acostuma lo de matí de Corpus a dita Plaça, i immediatament se n’han anat a la Parròquia, i s’ha celebrat l’Ofici al Sagrament... i acabada la Processó, s’ha fet la Patum en la Plaça, i al vespre s’han fet les il·luminaries, i sarau públic, i altres coses que en dits tres dies s’han fet per los carrers en mofa i burla de la maleïda Constitució. Pel que fa a la Processó, i Patum tot s’ha fet i observat com s’acostuma la Vigília, i el dia de Corpus en dita Vila». No crec que calgui fer cap comentari a aquesta alegria berguedana.