Åsa , sort que vas tornar

He començat a llegir el darrer llibre de l’escriptora sueca de novel·la negra Åsa Larsson. Després de Sacrifici a Moloc, l’autora va fer una aturada -pel que fa al gènere pel qual és més coneguda- de nou anys, que va aprofitar per dedicar-se a escriure una sèrie de llibres adreçats als públic infantil de 9 a 12 anys. Em sembla perfecte, Åsa, però he de dir que els teus seguidors fèiem un bot a la cadira i, tot seguit, un gest de profunda decepció, cada vegada que llegíem que publicaves llibre... de novel·la juvenil. La sèrie, inspirada en la mitologia nòrdica, titulada Pax, i amb aventures fantàstiques amanides amb misteri i terror, l’ha escrit conjuntament amb l’especialista en literatura infantil i juvenil Ingela Korsell, amb il·lustracions en blanc i negre d’Henrik Jonsson. Encara tinc ben present el dia que vaig llegir que editava nou llibre, Els pecats dels pares. Crec que vaig trigar dos dies a tenir-lo al prestatge de casa. Només llegir les primeres línies em vaig retrobar amb l’estil que feia anys que no podia gaudir. Els paisatges glaçats, la solitud i introspecció dels personatges, la manera com sap agafar-te de la mà i portar-te per un argument pertorbador i prometedor alhora. Retrobar la protagonista dels seus casos al Cercle polar, Rebecka Martinsson. Ara que s’acosta Sant Jordi, amb el seu acostumat allau de títols, amb el martelleig constant en mitjans i xarxes dels autors mediàtics de cada any, amb tot bitxo vivent publicant una cosa o altra. Ara més que mai, és important tornar a l’essència de la lectura. El llibre, no com a possessió perquè toca, sinó per tot allò que ens aporta submergir-nos en les seves pàgines. La il·lustració de la tapa, la dedicatòria, l’epígraf... la història. A manca d’informació, sempre es pot llegir el resum de la contraportada per orientar-se de si és el que busquem o deixar-se portar per les frases laudatòries de les faixes, que hi ha qui vol conservar i hi ha qui és el primer que tira. Llibres arrenglerats, en piles, ordenats per autors, per editorials o gèneres. Llibres de primera, de segona o de tercera mà. De fulles blanques com la neu, d’un blanc trencat o una mica esgrogueïdes i revellides. Passar pàgines i fer un doblec a una punta quan ens ve la son o, si porten cinta, col·locar-la on toca per no perdre el punt. Poder-se retrobar amb un llibre que ens té enganxats és un dels millors plaers d’aquesta vida. Quan Åsa Larsson, nascuda a Kiruna l’any 1966, va decidir posar-se a escriure en lloc de continuar exercint com a fiscal després d’estudiar dret, va canviar la seva vida i també la de moltes persones. Quants nous lectors gràcies a ella, quantes estones submergits en el seu món. Gràcies, Åsa!