Necessitem progressar

Estant a classe, un alumne de tercer de primària etziba un comentari ofensiu de caràcter sexual a una companya, la mestra atura la lliçó i fa demanar perdó al noi, que n’acusa un altre, a qui la noia replica. I la mestra insta als dos litigants a rentar-se la boca amb sabó. Els seus familiars reaccionen reclamant a la direcció del centre que actuï contra la mestra, a qui atribueixen tot un memorial de greuges, a banda d’obligar els seus fills a rentar-se la boca amb sabó. La direcció respon que n’informaran inspecció educativa perquè n’avaluï el cas, tot exigint a la mestra disculpar-se davant els pares per la utilització d’una expressió suposadament inadequada. Paral·lelament, els mitjans de comunicació d’arreu, àvids de morbositat i mullader, s’hi abonen a so de bombo i platerets i en fan una taca d’oli tan gran que s’estén des de Bellver fins al Madrid d’Antena 3 i la Sexta. I allò que, al començament, només havia estat una amonestació verbal es converteix, per obra del boca a orella i qui sap si la mala fe, en una tortura bucal. Molts són els mitjans que publiquen la notícia de la mestra rentaboques i pocs són els que fan el gest d’intentar contrastar la informació, i encara més pocs els que, al cap del temps, en desmenteixen la veracitat. Mai una frase feta tan higiènica ha comportat tant de joc brut. Necessitem progressar no solament en la millora de l’ensenyament públic, sinó en la deontologia periodística, en el rebuig de la tergiversació i la repetició sistemàtica i acrítica de les falsedats. Entretant, alerta ensenyants!, a l’hora de fer servir segons quines expressions. Per si de cas, eviteu construccions del tipus endossar el mort, tenir el peu al coll, remenar la cua, esprémer el cervell i posar el dit al forat. Si no, ja sabeu el pa que s’hi dona.