Tsunami judicial

L’Audiència Nacional no s’ha tret de sobre l’estigma de l’organisme que va precedir-lo, el Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que el franquisme va crear el 1963 i que tenia la missió de jutjar delictes contra l’ordre públic, en especial tot allò que es pogués considerar sedició, rebel·lió, desordres públics i propaganda il·legal. Decisions com les que va prendre la jutgessa Carmen Lamela, quan era magistrada de l’Audiència Nacional, en casos com els de Sandro Rosell i Joan Besolí, de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i dels polítics del Procés o les investigacions de Manuel García Castellón sobre el Tsunami Democràtic, reforcen aquell estigma, que una instància judicial democràtica no hauria de tenir.

Les acusacions de terrorisme a persones que se’ls relaciona amb el Tsunami costen d’entendre, sobretot a les víctimes del terrorisme o als qui han presenciat atemptats de la vora, perquè comparar manifestacions de caire polític amb violència terrorista no només no té cap sentit, sinó que és una ofensa a les víctimes del terrorisme i a tota la gent que està en contra la violència.

Però el més sorprenent és que ja fa quatre anys que el magistrat investiga la possibilitat que la manifestació a l’aeroport per protestar contra la sentència del Suprem als condemnats pel Procés es pugui tipificar com a terrorisme i que no fos fins fa poc, coincidint amb l’anunci de la llei d’amnistia, que hi involucrés Carles Puigdemont. Això, es vulgui o no, crea dubtes sobre la imparcialitat del jutge Manuel Garcia Castellón i no és estrany que hi hagi 7 investigats a l’estranger, que busquin empara en la justícia internacional.