El futur del Lluçanès

El Lluçanès és una comarca oficial. Arribar fins aquí ha estat un procés llarg i complicat. Hi ha hagut impediments, sobretot interns, que ho han fet difícil.

Davant la notícia de convocatòria d’un altre referèndum sobre la comarca a Olost, aquesta vegada per decidir si sortir-ne, crec que cal compartir algunes reflexions.

Penso que públicament cal defensar el sí al fet de formar part de la comarca. Trobo que des de l’ajuntament actual, successor d’una dinàmica antilluçanès encoberta, poden haver-hi sensacions i prejudicis sobre que no s’han fet les coses bé i cal deixar clar que això no és cert.

Han passat 22 anys de reivindicacions actes, esforços i reconeixements populars. Per no parlar d’actes i reivindicacions encara molt més antics. S’han anat vencent les traves lentament i finalment va arribar el moment òptim que calia aprofitar per arribar al pas final, el maig del 2023.

Pertànyer a la nova comarca ens dona una eina única i potent per a decidir quin futur volem. Debatre sobre el futur és una tasca que esdevé recurrent i els avantatges de formar-ne part són molts.

Sabem que cal anar construint dinàmiques adaptades a les nostres característiques. Per fer-ho cal anar units, com sempre hem estat.

Els recursos econòmics que arriben directament al territori fan possible decidir millor el que convé. Les necessitats d’Osona són molt diferents.

Amb la comarca, la interlocució amb les administracions superiors és directa, fent possible bons acords. Lluçanès com a comarca de muntanya té una consideració que essent d’Osona no teníem.

Per altra banda, els hàbits de les persones del Lluçanès no han de canviar pel sol fet de ser comarca oficial, ja que no es duplicaran serveis si no fan falta. Tampoc representa una despesa important en una administració nova, ja que proporcionalment es dedicaran els diners que ja es rebien via Osona i es va fent el traspàs de competències.

La viabilitat econòmica comarcal ha estat avalada per les diferents comissions parlamentàries i amb aquests avals els grups parlamentaris hi van votar a favor. Si hagués suposat un clar perjudici no hauria estat possible ni entrar-ho a tràmit per a ser votat.

La gran part dels municipis ja treballen conjuntament per arribar a tenir un consell comarcal el 2027, que amb ganes, il·lusió i convicció pot arribar a ser un consell model per a altres territoris semblants al nostre, sense ser un espai de poltrones polítiques, com passava essent d’Osona. En això caldrà ser impulsors.

Olost i Santa Creu no poden quedar fora de tot el debat que caldrà portar a terme. No tindria massa sentit essent ja de la comarca. La comarca que volem l’hem d’anar construint, ara que ja s’ha trencat per fi el tabú i ja som al mapa.

No trobaria massa just ni ètic que ara es fes una campanya encoberta per afavorir el no a la comarca. Els interessos, visions i justificacions personals d’expolítics no poden passar per damunt de l’interès comú actual.

Animo a la gent d’Olost i Santa Creu a seguir formant part d’un Lluçanès unit, més enllà de la unió que ja ens proporcionen els serveis que es presten des del Consorci. El Consell Comarcal del Lluçanès va molt més enllà, i per això cal treballar-hi tots i totes ara que en tenim l’eina i l’oportunitat. Treballar per acabar sent-hi tots, sense recances ni prejudicis.