Renfe, bufet lliure

Tan sols en el meu entorn més immediat, i pel que veig només per la meva mobilitat quotidiana (que inclou caminar i córrer per camins i senders sortint de casa), podria indicar desenes de punts de la línia de Renfe on, malauradament, seria ben fàcil dur a terme amb impunitat qualsevol malvestat que deixés el servei completament fora de joc i l’usuari desesperat (o més del que ja ho està habitualment), si és que algú té aquesta pretensió per qualsevol motiu. Centenars de quilòmetres de les línies d’aquesta xarxa transcorren per zones desemparades, però alhora accessibles si es coneixen, sense cap mena de tanca ni de mesura de protecció que hi limiti l’accés. Recentment, he vist metres de cable desplegats a l’aire lliure resseguint les vies, a tocar de camins veïnals propers a nuclis urbans i generosament transitats. No vull incentivar ningú, ans al contrari. Vull constatar una realitat. Sense voler entrar ni mica ni gens en les picabaralles polítiques que en les darreres hores s’han revifat per la gravíssima incidència a la xarxa de Rodalies, les argumentacions/excuses del ministre de torn (Óscar Puente, en aquest cas) són un insult als centenars o milers d’usuaris que, ara mateix, segur que estan esperant pacientment en qualsevol andana sense saber ben bé quan passarà el proper tren que l’ha de dur a la feina, de retorn a casa o allà on sigui. Culpar els Mossos de no vigilar prou una xarxa quilomètrica quan qui n’és el gestor té aquesta xarxa (de servei públic) oberta com un bufet lliure és eludir de manera grollera les responsabilitats pròpies. Tres dades informatives, objectives, que ahir van posar sobre la taula. La primera: Rodalies de Renfe va patir l’any passat 240 robatoris de coure i sabotatges, davant un total de 16 registrats a Ferrocarrils de la Generalitat. Per ser justos, cal apuntar que Adif té un quilometratge de vies que multiplica per quatre la d’FGC. Segona: a la xarxa ferroviària de Rodalies només hi ha gravació d’imatges a les estacions, i són escassos els trams amb accés amb tanques perimetrals. I tercera, Espanya ha invertit en vint anys 55.000 milions en l’AVE (que té el seu recorregut tancat i vigilat) i tan sols 4.000 en línies convencionals. Dit això, posem-hi el repicó. Reparar l’avaria pel robatori de coure que va tenir lloc diumenge i que tan daltabaix està comportant costarà uns 15 milions d’euros i uns 2 mesos d’anomalia. Potser tenint la xarxa com cal ens hauríem estalviat diners, temps i martiris. Que al capdavall sempre paga el poble ras, senyor ministre.