Només és un diari, però ens agrada

Una de les frases més ridiculitzades del periodisme recent és la que va deixar anar el 2007 el llavors editor del New York Times, Arthur Ochs Sulzberger, quan va pronosticar que, en cinc anys, el seu diari potser ja no es publicaria en paper i que, de fet, no li importava. En realitat, a dia d’avui es continua imprimint i no sembla que tinguin gaire pressa a renunciar als 250.000 exemplars que encara difonen, per molt que el NYT ya sigui una publicació triomfalment digital.

Efectivament, la premsa de paper està cedint el seu terreny a la digital, liderada per les mateixes capçaleres que durant dècades han portat el seu producte als quioscos i a les bústies. També és el cas de Regió7, que pot presumir, ni que sigui anecdòticament, que va llançar la seva web unes setmanes abans que el NYT, el 1996; el 2004 va renovar-la per convertir-la en una publicació amb cara i ulls i, el 2008, en va llançar una nova versió ja comparable amb les actuals. En aquests moments, Regió7 ja té més audiència a la web -uns 50.000 lectors diferents de mitjana diària- que al paper, on en manté uns 25.000. Però encara ha d’arribar el dia en què, per tenir els uns, calgui renunciar als altres. Aquest dia no ha arribat, i el paper continua sent un suport molt valorat per molts anunciants i per molts lectors que no volen perdre el contacte físic amb les pàgines, la jerarquització dels temes, la qualitat de la lectura... no volen renunciar a la màquina de llegir més avançada i sofisticada que s’ha inventat, que és el paper plegat en forma de pàgines, òptim i guardable pels temps dels temps. Quan de les notícies digitals ja no en quedi res, els estudiosos encara podran donar gràcies al cel per poder disposar d’uns papers que els proporcionaran l’esborrany de la història. Per això avui estrenem un nou disseny. Perquè hi creiem. Perquè el futur és digital, però el que tenen entre mans té valor, té present i, a més, parafrasejant els Stones, només és un diari, però ens agrada.