Vida trinitària

Aquest diumenge celebrem la festa de la Santíssima Trinitat. En l’evangeli d’avui, Mateu 28,16-20, es parla explícitament de la Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

Amb aquestes línies, us vull convidar a contemplar el misteri de la Santíssima Trinitat i a deixar-nos interpel·lar per ella.

D’entrada, cal que quedi clar per a tots que la Trinitat divina no és un enigma lògic-matemàtic, sinó un misteri d’amor i de comunió perfecta que és en el centre de la nostra fe; un misteri del qual tot procedeix i al qual tot retorna, un misteri sempre present en les nostres vides des del baptisme.

La contemplació profunda d’aquest misteri, a la llum de l’evangeli de Jesucrist, ens revela al mateix temps l’ésser de Déu, inclosa la seva veritat i també la veritat de l’ésser humà.

La veritat de Déu és que Déu és amor i comunió. El seu ésser no és solitari, sinó solidari. En la comunió divina subsisteixen tres «persones» iguales en dignitat i majestat, però distintes com a «persones»: Pare (el Creador), Fill (el Salvador) i Esperit Sant (el Santificador).

Parlem de «persona» perquè el llenguatge humà ens limita. Tots tres tenen una única essència i una sola substància divina que fan d’Ells un sol Déu, veritable i etern, en comunió de tres.

La veritat de l’home que ens revela és que tots som fills i filles d’aquest Déu-Amor-Comunió. Creats a la seva imatge, som germans. Som éssers fets per a l’amor i la comunió.

La vida trinitària és la vida d’amor, de comunió i de diàleg. La nostra vida ha de reflectir cada dia més aquesta vida trinitària: ser en comunió amb Déu i amb els altres, estimar Déu, estimar-nos mútuament, dialogar sempre amb Ell i entre nosaltres.

La realització d’això en les nostres famílies, el nostre entorn, en la nostra Església, en el nostre País, en el món i tot arreu on ens toca viure, és la gran crida que el Senyor ens fa avui. És una urgència pel nostre món actualment confrontat a les guerres de tota mena.

Una família sense vida de comunió, una societat sense vida de solidaritat, un poble sense vida d’amor, pau i diàleg no valen res.

Si Jesús insisteix que hem de viure en l’amor, en el diàleg i en la comunió, és perquè sap que som «imatges de Déu»; no d’un Déu impersonal, fred i llunyà. si no d’un Déu ple d’amor i de tendresa, d’un Déu que ens vivifica. Deixem-nos guiar pel seu Esperit Sant! n