Atenció plena amb la cançó de la teva vida

L'enamorament és un estat que alguns neurocientífics defineixen com l'experiència neuròtica més propera a la psicosi. Afortunadament, tenim disponible un bàlsam terapèutic universal que ens ajuda a transitar per aquesta muntanya russa emocional, és la música

La música té efectes poderosos sobre els sentiments. Destaca en l'amor romàntic, que ha estat la principal font d'inspiració de compositors i compositores de totes les èpoques. Quan sota els efectes de l'enamorament experimentem eufòria en sentir-nos estimats o angoixa pel contrari, escoltar una cançó que sintonitzi amb el nostre estat ens confortarà.

Moments únics vinculats amb l'amor es reviuen de forma intensa gràcies a la música en obres de tots els temps i estils. Sense excepcions des de la sofisticada Tristan i Isolda del Wagner a la nostàlgica Boig per tu de Sau. A molts de la meva generació se'ns posarà la pell de gallina en escoltar el fatídic i trist Epitaph de King Crimson o l'emotiva versió de l'himne a l'amor de la Marina Rosell. Precisament perquè les emocions ajuden a recordar, la música ha estat un dels recursos mnemotècnics més utilitzats en totes les èpoques per totes les civilitzacions, històries èpiques com La Ilíada i L'Odissea d'Homer ja es cantaven per facilitar la seva permanència.

Els records estimulats per la música, sovint provenen de moments especials de les nostres vides, tècnicament la psicologia els defineix com a "cop de la reminiscència" o el record d'alguna cosa viscuda de forma especialment precisa i intensa que es diferencia de la simple nostàlgia fins al punt de poder experimentar les sensacions que ens recorrien el cos aleshores.

La cançó de la meva vida

És probable que les cançons que identifiquem com a "nostres", apuntin cap als anys de joventut, perquè en aquesta època tendim a experimentar un gran nombre d'experiències noves i de vegades irrepetibles.

Et proposo un exercici: reserva't cinc minuts per estar sol o sola, només et cal un full de paper i un bolígraf. Posa't un comptador de temps de dos minuts al teu mòbil com avis. Tanca els ulls tot pensant una cançó que hagis escoltat a la teva infància o joventut i intenta imaginar-la o taral·larejar-la en veu baixa, imagina on la vas escoltar, amb qui estaves, quin color predomina?, quina olor? Ara que ja la tens, escaneja el teu cos com manifesta el "cop de reminiscència". Somrius?, plores?, on sents pressió, o confort?, respira-la profundament des de la panxa inspirant pel nas i treu l'aire per la boca a poc a poc. Repeteix el procés una o dues vegades.

Anota en el paper el nom de la cançó i el que has sentit. Et proposo que repeteixis aquest exercici durant una setmana, si pot ser a la mateixa hora, serà el teu moment de consciència plena, d'estar present. Tot i que el record vingui del passat, en l'instant que aparegui la música al teu cervell estaràs només aquí i ara, i el soroll de la ment anticipant problemes o construint culpes, desapareixerà.